Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Isayas Afewerki
Política
Polític eritreu.
El 1966 s’uní al Front Popular d’Alliberament d’Eritrea, del qual esdevingué secretari general el 1987, i que lluità primer contra el Negus i, des del 1974, al costat de l’oposició etíop contra el règim del coronel Mengistu El 1994, un any després de la independència d’Eritrea, el FPAE es convertí en el Front Popular per a la Democràcia i la Justícia, organització que, amb Afewerki al capdavant, posposà indefinidament la instauració del multipartidisme i prengué una deriva autoritària Malgrat l’estat depauperat de l’economia pels anys de guerra, Afewerki s’implicà el 1994 en el suport a la…
Petar Mladenov
Política
Polític búlgar.
Estudià a la Universitat de Sofia i posteriorment a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou S'implicà en les joventuts comunistes i ocupà diversos càrrecs al Partit Comunista Búlgar Entre els anys 1971 i 1990 fou ministre d’afers estrangers de Bulgària Fou un dels dirigents més fidels a Todor Jívkov, però l’any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, conduí una conspiració dins el Partit Comunista i el forçà a dimitir Inicià una política reformista i, per trencar els vincles amb el passat comunista, liderà la transformació del Partit Comunista en el Partit Socialista…
Maaouya Ould Sid’ Ahmed Taya
Política
Militar i polític maurità.
El 1961, any de la independència de Mauritània, s’allistà a l’exèrcit i en 1974-79 completà a França la seva formació En proclamar el Front Polisario la independència del Sàhara Occidental 1976, el fracàs en l’intent d’annexar el terç sud de l’excolònia espanyola conduí a l’enderrocament del president Daddah per una junta militar, que establí un règim del qual Taya esdevingué primer ministre el 1981 El 1984 protagonitzà un cop d’estat contra el president Mohamed Ould Haidalla que aquest any l’havia destituït Convertit en home fort del règim, intentà refer les relacions amb el Marroc, alhora…
Garri Kasparov
Escacs
Jugador d’escacs rus.
Fill de mare armènia i pare jueu, el seu cognom de naixement era Weinstein, que canvià pel de la seva mare Kasparian russificat El 1980 fou campió mundial juvenil i el 1981 assolí el títol de campió de l’URSS El 1985 guanyà Anatoli Karpov i aconseguí el campionat del món a Moscou Retingué el títol fins el 1993, any en què, amb altres escaquistes, encapçalà una escissió a la Federació Internacional d’Escacs FIDE i creà amb altres jugadors d’escacs l’Associació Professional d’Escaquistes, organisme vigent fins el 1996 que promogué dues competicions mundials 1994 i 1995, ambdues guanyades per…
Idriss Déby
Política
Militar i polític txadià.
Es formà en acadèmies militars franceses El 1979 retornà al seu país i s’integrà a l’exèrcit com a oficial Aliat de Hissène Habré , quan aquest aconseguí la presidència el 1982 el nomenà cap de les forces armades, i des d’aquest càrrec dirigí les campanyes militars contra les incursions líbies el 1984 i el 1987 Dos anys després, la creixent confrontació amb Habré comportà el seu exili a Líbia i posteriorment al Sudan, on formà el Moviment de Salvació Patriòtica que hostilitzà el règim de Habré fins el 1990, que l’enderrocà Convertit en l’home fort del nou govern, el 1991 s’autoproclamà…
Dārfūr
Divisió administrativa
Regió del Sudan.
Actualment comprèn les divisions administratives del Dārfūr septentrional, el Dārfūr meridional i el Dārfūr occidental, les quals sumen un total de 503 180 km 2 i a grans trets corresponen al terç oest del Sudan Les principals ciutats són Al-Fāšir 217827 h 2008, Nyala 492984 h 2008 i Al-Junayna 134264 h 2008, capitals respectives d’aquestes tres divisions El 2007 hom estimava la població total en uns 7 milions El regne de Dārfūr nom que, en àrab, significa ‘llar dels fur’, l’ètnia majoritària fou governat per monarques dajo i berbers fins al s XVI El 1596 fou conquerit pels àrabs, i durant el…
Aleksej Anatol’jevič Naval’nyj
Política
Advocat i activista polític rus.
Graduat en dret el 1998 a la Universitat de la Fraternitat dels Pobles, posteriorment cursà estudis d’economia a la Universitat de Finances de Rússia, i el 2010, durant un semestre a la Universitat de Yale EUA Dedicat professionalment a l’assessorament financer, l’any 2000 ingressà al partit opositor liberal Jabloko, i a partir del 2002 en dirigí la branca moscovita Expulsat de Jabloko per donar suport a la ultranacionalista Marxa sobre Moscou 2006, l’any 2008 començà a denunciar la corrupció governamental a través del seu blog i també de Twitter L’ús de les noves tecnologies i el llenguatge…
Moammar al-Gaddafi
Militar
Política
Militar i polític libi.
Essent capità, el 1969 dirigí el cop d’estat que derrocà la monarquia d' Idrīs , després del qual esdevingué comandant en cap de les forces armades, primer ministre 1970-72, ministre de defensa 1970, president del Consell de la Revolució Líbia 1970-77 i president de la República 1977 El 1970 féu desmantellar les bases britàniques i dels EUA i expulsà del país els habitants d’origen europeu Fins els darrers anys del segle XX, la seva política interna es caracteritzà per la virulència antioccidental, el fervor islàmic, el culte a la personalitat plasmat, a semblança d’altres líders comunistes,…
Txad

L’aigua al Txad és un bé escàs, i les dones han de desplaçar-se alguns quilòmetres per a omplir tines i garrafes
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…
Surinam

Estat
Estat de l’Amèrica meridional, un dels tres que formen la regió de la Guaiana, entre la Guyana a l’W, la Guaiana Francesa a l’E, el Brasil al S i l’Atlàntic al N; la capital és Paramaribo.
La geografia El territori és format per un altiplà de roques cristallines que, morfològicament, forma part del massís de la Guaiana i que accidenta el S del país, fracturat per moviments tectònics, i sobre el qual s’aixequen alguns relleus, com els de Wilhelmina, que assoleixen la màxima altitud 1280 m El N és format per una plana costanera alluvial, on hi ha la zona agrícola El clima és equatorial, amb estacions seca i plujosa, amb una temperatura mitjana anual de 27°C La selva pluvial equatorial cobreix el 95% del territori Els recursos econòmics del país es basen en l’explotació de bauxita…
