Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
pirazolona
Química
Cadascun dels dos composts carbonílics heterocíclics isòmers derivats formalment del pirazole
, de fórmula
.
La 5-pirazolona és un sòlid cristallí que es fon a 165°C, soluble en l’aigua i l’alcohol Les 5-pirazolones són obtingudes per reacció dels β-cetoesters amb la hidrazina Són emprades en medicina com a antipirètics, i la més important és l’anomenada antipirina
paracetamol
Farmàcia
Química
Derivat acetilat del p-aminofenol.
Es presenta en forma de prismes monoclínics que es fonen a 169-170°C Administrat per via oral, s’absorbeix totalment i hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té efectes analgèsics i antipirètics comparables als de l’aspirina però no té efecte antiinflamatori Hom l’empra sobretot en el cas de malalts amb hipersensibilitat als salicilats o amb úlcera pèptica
antipirètic
Farmàcia
Medicament o pràctica terapèutica (hidroteràpia) que rebaixa la febre.
Els antipirètics actuen provocant una vasodilatació perifèrica general alcohol o un alentiment del metabolisme general quinina, salicilat sòdic o la narcosi del sistema nerviós central anestèsies amb èter o una acció específica sobre el centre de la termoregulació Cal distingir el grup de les pirazolones antipirina, piramidon, fenilbutazones, dipirona i el grup dels derivats de l’anilina i de l’àcid salicílic acetanilida, fenacetina, aspirina, etc
antiinflamatori
Farmàcia
Agent que prevé o combat la inflamació.
Els antiinflamatoris poden ésser dividits en específics i no específics, segons que actuïn directament sobre la causa que ha produït la inflamació, o bé si modifiquen o aturen el procés pel qual aquella té lloc Entre els primers hom pot comptar els fàrmacs d’acció etiotròpica, i entre els segons, la majoria d’astringents, alguns antipirètics, els corticoesteroides, la benzamida, la indometacina, i, fins i tot, els enzims El fred pot actuar també com a antiinflamatori, per tal com produeix vasoconstricció perifèrica
tòxic
Patologia humana
Dit de l’element o compost químic que, en quantitats relativament petites, pot provocar la mort o la malaltia dels òrgans a causa de les lesions estructurals o funcionals degudes a l’efecte químic.
Segons les propietats físicoquímiques, els tòxics poden ésser classificats en corrosius àcids, àlcalis, àcid oxàlic, permanganat, etc, gasos irritants, asfixiants, de guerra, etc, metzines metàlliques arsènic, plom, mercuri, etc, composts orgànics hidrocarburs, alcohols, cetones, èsters, etc i altres tòxics analgèsics, antipirètics, alcaloides, metzines de serp, de bolet, DDT, etc L’acció de totes aquestes substàncies depèn, evidentment, de la dosi, de la via d’entrada, dels mecanismes de defensa antitòxica de l’organisme neutralització, oxidació, reducció, etc, de les vies d’…
anilina
Química
Fenilamina C 6
H 5
NH 2
Amina primària, la més simple de les aromàtiques.
Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció catalítica…
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…
febre
Patologia humana
Elevació anormal de la temperatura del cos, a causa d’un trastorn de la seva regulació; hipertèrmia.
El control de la temperatura corporal és funció d’alguns centres cerebrals localitzats a l’hipotàlem, que actuen com un termostat i mantenen la temperatura constant a despit dels canvis tèrmics ambientals aquesta missió la realitzen gràcies a un sistema de retroacció negativa que es compon de tres elements essencials primer, els receptors que adverteixen de la temperatura a nivell del sistema nerviós central segon, els mecanismes capaços de produir efectes vasomotors, de modificar la sudoració i el metabolisme i tercer, les estructures integradores que determinen si la temperatura és massa…