Resultats de la cerca

Participà el 1837 en la fundació de la revista literària De Gids ‘El Guia’, de la qual aviat 1843-65 esdevingué redactor únic Considerà la cultura holandesa del s XVII com a exemplar i mesura per a una revivificació nacional a Jan, Jannetje en hun jogste kind ‘Joan, Joaneta i llur fill petit’, 1842, i a Het Rijksmuseum te Amsterdam ‘El Museu del Regne d’Amsterdam’, 1844 La seva prosa requereix un gran esforç del lector, com també la seva poesia Liedekens van Bontekoe ‘Cançonetes de Bontekoe’, 1840 A Zangen des Tijds ‘Càntics del Temps’, 1868 revela una actitud crítica Florence i d’altres…

Era obrer manual A Alcoi fou filador 1925-33 Collaborà a Hora de España i a d’altres periòdics Publicà els reculls poètics La cruz de los crisantemos 1929, Huso de eternidad 1930, Narja 1932, Epopeyas de sangre 1933, Voz de la tierra 1935, Hogueras en el sur 1935, Poema del amor y de la angustia 1935, Madre española 1937, Canción arrebatada 1938, Romances 1938, Vencedor de la muerte 1939, i La muerte o el recuerdo 1939, a més dels volums antològics Poesía 1949, on destaquen els temes socials a través del compromís polític de l’autor, també visible en la tragèdia Seisdedos 1934 i…

Estudià peritatge mercantil i treballà a la banca Aprengué de manera autodidàctica gramàtica catalana i l’any 1958 començà a fer classes de català per a adults El 1961 collaborà en la gramàtica Signe L’any 1963 començà les collaboracions a la revista  Cavall Fort , de la qual des d’aleshores fou redactor i corrector, i que dirigí del 1979 al 1997 Per a aquesta publicació traduí també sèries de còmics de gran difusió, com ara Els barrufets Ha dut a terme una important tasca de divulgació de temes lingüístics, especialment relacionats amb el català normatiu Publicà La llengua catalana 1966,…

Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…