Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cabilenc | cabilenca
Etnologia
Els cabilencs són agricultors i pastors sedentaris que habiten en pobles formats de cases apinyades d’un sol sostre, i resten dividits en clans rivals ṣoffs , evolució de primitives meitats matrilineals En èpoques passades estigueren associats en confederacions de tribus, el nom de les quals designà la regió Taqbailit Malgrat la forta influència àrab, els cabilencs de la Gran Cabília són actualment de llengua amaziga
Ansovell
Poble
Poble i cap municipal de Cava (Alt Urgell), situat a 1 338 m alt., al vessant septentrional de la serra de Cadí, sota el coll del Boscal, a l’esquerra del riu de Cava.
Situades al pendent del roc del Moixol, les cases són apinyades, algunes amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent L’església parroquial de Sant Martí és un edifici rectangular, cobert amb volta de llunetes El portal, adovellat, és al NE A l’extrem oposat, darrere l’altar, es dreça la torre del campanar Al fossar, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Martí Hom fa festa major el segon diumenge de novembre Dins el comtat de Cerdanya, el castell d’Ansovell pertangué als Pinós i pervingué a la seva línia dels Castre-Pinós,…
massa
Conjunt d’un nombre considerable de persones o de coses que es presenten juntes, apinyades.
cabdell
Conjunt de fulles apinyades com una bola, com el que presenten les cols i altres hortalisses.
capça
Botànica
Massa compacta i rodona que formen, a l’extrem del caluix, les fulles apinyades de certs llegums.
endívia
Endívies
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de xicoira, de la família de les compostes, caracteritzada per les fulles imbricades i apinyades i amb el nervi central molt desenvolupat i carnós.
El conreu és fet dins de caves sobre fems o terra femada, i per això les fulles agafen un color blanquinós o groguenc característic Hom se'n menja les fulles crues i amanides El principal productor és Bèlgica
herba dels canonges

Herba dels canonges
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les valerianàcies, de 10 a 40 cm d’alt, gràcil, de fulles inferiors en roseta, ovals, i fulles superiors lanceolades, i de flors blavoses apinyades en glomèruls.
Es fa en camps conreats i incultes Les seves fulles són utilitzades per al consum humà
Estamariu

Vista general del poble d’Estamariu amb la serra del Cadí al fons (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…