Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Abbot P. Usher
Economia
Historiador nord-americà de l’economia.
Graduat a Harvard, fou professor de les universitats de Cornell 1910, Boston 1920 i Harvard 1922-49 És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913, A History of Mechanical Inventions 1929 i Early History of Deposit Banking in Mediterranean Europe 1943 Els principals temes de què tractà en altres monografies seves són el desenvolupament dels mercats de cereals a l’engròs i les lletres de canvi negociables Segons la seva visió, la història econòmica hauria de bastir-se amb estudis parcials aprofundits, suggeridors de relacions causals i temes més amplis
Modest Petrovič Musorgskij

Modest Petrovič Musorgskij
© Fototeca.cat
Música
Compositor rus.
A deu anys entrà en una escola preparatòria per a ingressar a l’Escola d’Infanteria alhora, estudià piano amb A Herke El 1857 entrà en relació amb Dargomižskij i, gràcies a ell, amb Balakirev, CA K'ui i Stassov, que l’induïren a abandonar l’exèrcit Després d’uns estudis poc aprofundits, es dedicà a compondre, activitat que alternà des del 1861 amb la de funcionari Escriví una primera òpera, Salammbô 1863, i després obres instrumentals i el poema simfònic Una nit a la muntanya pelada 1867 Escriví seixanta-dues cançons, com La nit 1864, amb text d’A Puškin, orquestrada el 1868, L’…
Wernher von Braun
Enginyer alemany, especialitzat en la tecnologia dels coets i una de les figures més destacades de la segona generació de capdavanters de l’astronàutica.
El 1932 es graduà en enginyeria a l’institut de tecnologia de Berlín, i inicià estudis aprofundits sobre els motors coet de propulsió líquida El govern nazi alemany copsà de seguida la importància d’aquesta matèria, car els coets no eren proscrits pel tractat de Versalles, i hom proposà d’aplicar-los a la seva política bellicista Així, Von Braun fou nomenat cap de l’estació experimental de Kummersdorf, prop de Berlín, controlada pels militars El 1937 fou director tècnic del centre experimental de coets que l’armada nazi construí a Peenemünde mar Bàltica, on romangué fins el 1945…
Elies Tormo i Monzó
Art
Història del dret
Historiador de l’art, advocat i polític.
Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las…
Josep Rafael Carreras i Bulbena
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Musicòleg, historiador, filòleg i compositor.
Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del…
, ,
educació
Educació
Acció i efecte d’educar, d’ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
Com a realitat social, l’educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves En realitat, els principis i la pràctica educatius mai no responen tant als principis del “conjunt” de la societat com a les normes d’una classe o d’un grup social dominant que reïx a presentar la seva visió del món i els seus interessos com a propis de la collectivitat Medis i mitjans educadors són la família, les institucions recreatives, els mass-media i, sobretot, l’…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…