Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
apuntador
Electrònica i informàtica
Recurs que n’apunta un altre.
Sovint, el que pot semblar un accés a un recurs de fet no és més que l’apuntador a un accés al recurs en qüestió Un exemple n'és el dels àlies que internament contenen un apuntador a l’accés bàsic al recurs que representen L’ús dels apuntadors sobre posicions de memòria és la base de la construcció d’estructures de dades per la tècnica de l’enllaçat, on la relació entre els elements components de l’estructura no es manté per contigüitat física, sinó a través d’enllaços o apuntadors
memoràndum
Quadern, llibret, en què hom s’apunta allò que vol recordar.
traspunt
Teatre
Apuntador que dels bastidors estant avisa els actors per sortir i apunta els primers mots.
apuntar en un punter a dades
Electrònica i informàtica
Referenciar o indicar la posició on es troben les dades dins una estructura.
Un punter a dades és un element que conté la referència a la posició on es troben les dades a les quals apunta
Francesc Ponç
Arquitectura
Arquitecte.
Autor del palau episcopal de Solsona 1776-92, que hom ha considerat el darrer gran edifici civil barroc de Catalunya i que ja apunta clares influències neoclàssiques És també autor de l’església parroquial d’Ivorra 1780-82
Yahya Kemal Beyatli
Literatura
Escriptor turc.
Fou un dels més notables poetes de l’anomenada generació vella de després de la revolució del 1908 Cal incloure'l dins el neoclassicisme, bé que ja apunta el nacionalisme turc És autor de Mehlika Sultan ‘La soldana Mehlika’
Forment
Escultura
Família d’escultors imatgers valencians actius entre el 1440 i el 1540.
Pau Forment treballà amb els seus dos fills en el retaule de Montaragó 1495 i en el retaule de les clarisses de la Puritat de València 1505, Museu de Belles Arts de València Els seus fills Damià Forment i Onofre Forment feren conjuntament el retaule de la capella dels Argenters de la catedral de València L’estil, tot i que apunta detalls renaixentistes, és d’estructura gòtica
teoria sentit-text
Lingüística i sociolingüística
Teoria de la comunicació lingüística promoguda per Igor A.Mel’cuk.
Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals un contingut comunicat per senyals lingüístics anomenat sentit determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals
mentider
Jocs
Joc de daus o de cartes en el qual, d’acord amb la jerarquia del pòquer, cada jugador ha de superar la jugada que li és cantada pel jugador anterior.
Per tal com el joc és tapat i només el qui el juga el coneix, hom no sap si el que li és cantat és ver o fals Si hom ho dóna com a ver, després d’haver jugat, haurà de cantar una jugada superior, però si creu que és fals descobreix el joc, i si resulta que era ver s’apunta una falta, però si era fals la falta recau aleshores en aquell que l’ha cantada