Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
aram

Gerres d’aram
© Fototeca.cat
Tecnologia
Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, perfil, canonada o fil metàl·lic.
Emprat des de temps prehistòrics en monedes, recobriments, estris, fils, revestiments del buc de vaixells de fusta, claus, fils, etc, fou un dels primers productes metàllics d’ús industrial, especialment quan hom necessitava un metall resistent a la corrosió, que presentés una certa resistència mecànica i que fos fàcil de treballar Assolí un gran ús en la fabricació de bescanviadors de calor, calderes, autoclaus, etc, i, especialment en les indústries cervesera i de l’alcohol, fou considerat com el material més adequat En l’actualitat ha estat substituït en gran part per l’acer inoxidable…
aram
Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.
Aram
Cinquè fill de Sem, epònim dels arameus.
A l’Antic Testament designà els països de Síria i Mesopotàmia, poblats per pobles arameus
Aram Ilič Khačaturjan
Música
Compositor armeni.
Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…
,
braser
Braser d’aram amb damasquinats de plata, producte de l’artesania magribí (s. XIX)
© Fototeca.cat
Calefacció
Recipient de metall (de ferro, d’aram, etc) o de terra refractària, quadrat o, més generalment, circular, que conté brases enceses o en el qual hom fa cremar pinyolada o carbonet, i que serveix per a escalfar l’ambient.
Acostuma a ésser collocat sobre un suport de fusta, a vegades adaptat a una taula És un dels sistemes més antics de calefacció, actualment de poc ús pel perill d’intoxicació que comporten les emanacions de monòxid de carboni produïdes per la combustió incompleta
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…
la Colònia Lacambra
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva.
Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d’aram i d’altres metalls Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d’Orís
moneda mallorquina
Anvers i revers d’un sou mallorquí del 1812
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…
Valeri Bernard
Literatura
Poeta i novel·lista occità.
Fou president de la Societat d’Estudis Occitans Dins el corrent del realisme escriví, entre d’altres, les novelles Bagatoni 1894 i Li bomians 1906-07, i el recull de contes La feruna 1930 D’entre la seva poesia, basada en el ritme del llenguatge, cal destacar els reculls Li baladas d’aram 1883, La paurilha 1899 i, sobretot, La legenda d’Esclarmonda 1936, obra simbòlica i d’una gran ambició
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina