Resultats de la cerca

Teodoric el Gran l’envià a Constantinoble perquè obligués l’emperador Justí a no perseguir els arians No havent assolit un èxit total, en tornar a Ravenna fou empresonat

Imposat per Constanci, fou el sostenidor dels arians occidentals i prengué part important en el concili de Rímini 359 s’enfrontà amb Hilari de Poitiers, i fou condemnat, però el favor de l’emperador Valentinià el salvà de l’exili El succeí Ambròs

Fundador del monestir de Dumium, a Galícia 550, fou bisbe de Braga ~570 i metropolità dels sueus hispànics arians, per la conversió dels quals treballà És autor de tractats pastorals, entre els quals sobresurt De correctione rusticorum  La seva festa se celebra el 20 de març

Cap dels arians moderats s’oposà a la fórmula plenament ariana dels concilis de Sirmi i convocà 358 un sínode a Ancira Deposat el 360 i exiliat a Illíria, en pogué tornar en temps de l’emperador Julià, però sense ocupar la seu episcopal Escriví diverses obres teològiques

Defensor de la fe de Nicea, polemitzà amb Julià l’Apòstata Mestre i seguidor de la tradició teològica d’Antioquia, insistí en els aspectes literals i històrics de l’exegesi La major part dels seus escrits foren destruïts pels arians i pel sínode de Constantinoble 499, que hi veié un precedent del nestorianisme

Formà entorn seu un fort partit catòlic, amb el suport del papa Gregori I el Gran Mort Autari 590, es casà amb Agilulf , duc de Torí, que, un cop rei dels longobards, féu batejar catòlic, per influència de Teodolinda, el seu fill Adaloald 602 Mort Agilulf 615, governà el regne en nom del seu fill, fins que aquest fou emmetzinat pels arians 627

Funcionari romà, es retirà a un monestir i esdevingué bisbe de Ruspe ~507 i un dels teòlegs més importants del seu temps Adversari de l’arianisme i defensor de la doctrina d’Agustí, fou autor de nombroses obres dogmàtiques i polèmiques, entre les quals cal esmentar Contra Arianos i Ad Thrasamundum regem , contra els arians, i Ad Monimum , De veritate praedestinationis i Contra Faustum Reiensem, contra els semipelagians Festa 1 de gener

Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili

Germà d’Isidor i de Fulgenci Amic del príncep Ermenegild i del papa Gregori el Gran, anà a Constantinoble a cercar ajut contra els arians Participà activament en el concili III de Toledo a favor del restabliment de la unitat catòlica De la seva obra només es conserva Ad Florentinam sororem de institutione virginum et contemptu mundi libellus , regla monàstica per a dones, i l' Homilia de triumpho ecclesiae ob conversionem gothorum Sembla que és autor de molts texts eucològics de l’oracional visigòtic La seva festa se celebra el 27 de febrer

Succeí el patriarca Alexandre En l’aspecte teològic, fou l’opositor més important de l’arianisme, com ho palesen tant les seves obres De incarnatione i Adversus arrianos com el sínode alexandrí del 362, on hom arribà a la formulació del concepte de persona expressat pel terme grec hypóstasis en les lluites que se'n derivaren, fruit en gran part del cesaropapisme dels primers emperadors cristians, fou bandejat cinc vegades de la seva seu episcopal 336, 339, 356, 362, 365 i, d’altra banda, s’enfrontà amb Lucifer de Càller, que li blasmava la seva benevolència amb els arians que…