Resultats de la cerca

Pionera des de la dècada dels anys cinquanta en la represa d’edicions catalanes, el 1952 inicià la publicació de la revista cultural-literària El Pont , que fou interrompuda per la censura un any més tard i represa el 1956 amb continuïtat fins avui El 1958 inicià la primera publicació per a adolescents “Collecció Juvenil Sant Jordi” el mateix any també, el primer diccionari bilingüe català-castellà i castellà-català, el qual han seguit molts d’altres i una gamma extensa d’obres per a l’ensenyament del català, tasca que atenyé el seu punt culminant amb el Diccionari Català General 1965-68…

Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal

Format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en l’àmbit de la gestió i promoció de la creació contemporània en context, amb un interès cap a projectes interdisciplinaris i sobre les funcions que pot exercir l’art en un context sociopolític específic Des del 1999 dirigeix el projecte d’art IDENSITAT Del 2000 al 2010 fou codirector del màster en Disseny i Espai Públic a Elisava Universitat Pompeu Fabra Ha participat i organitzat nombrosos seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social Ha editat algunes publicacions com ara Art, experiències i…

Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi J Yxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972 i Aspectes…

Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria Estudià a Barcelona i a Palestina Mont-Carmel, on fou professor de literatura clàssica i llatina Tornà el 1929 i prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell Baix Empordà fins que fou nomenat sotsprior del convent de Badalona 1933 Collaborà en la revista Amunt amb diversos articles i poemes Publicà l’opuscle La Mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina 1935 Li ha estat obert un procés de beatificació

Vida i obra A setze anys s’inicià collaborant a La Mainada i fou un periodista i assagista prolífic Militant d’Acció Catalana fou secretari general de la joventut d’Acció Catalana, tingué càrrecs de responsabilitat a la Generalitat republicana durant la Guerra Civil Espanyola, com la de director general dels serveis correccionals de la Generalitat juny del 1937 - 1938, on féu una acció justa i humanitària Al seu llibre  Les presons dels altres  1990 explica aquesta experiència El 1939 s’exilià a l’Estat francès i no retornà fins el 1948 Aleshores, s’installà a Barcelona com a impressor i…

Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Descomposicions de Josep Elias 1981 Interruptus de Valerià Pujol 1982 Somni de Joaquim Pijoan 1983 FM Fragmentació modulada de Carles Decors 1984 desert 1985 Ni una gota de sang xarnega de Jordi Viader 1986 El plat preferit dels cucs de Pere Saborit 1987 Mal de lluna de Jordi Coca 1988 desert 1989 Càlida nit de Lluís-Anton Baulenas 1990 Carn a les bésties de Jordi Arbonés 1991 Hotel Europa de Vicenç Villatoro 1992 no convocat 1993 L’Estat contra P d’Òscar Pàmies 1994 Abam-ba-Buluba-bam-bu d’Aleix Cort 1995 Herois d’Azània d’Alfred Bosch…

Començà publicant els seus primers poemes a la revista La Conque , sota la influència de SMallarmé Però el 1892 decidí de renunciar a la poesia per consagrar-se al “treball sense obres”, únic fruit de la intelligència A la Introduction à la méthode de Léonard de Vinci 1895 analitza els poders de la intelligència humana sobre el món exterior, mentre que en Une soirée avec Monsieur Teste 1896, traduïda per ASusanna el 1980 examina el mateix poder aplicat a la pròpia persona Continuà conciliant una vida de funcionari amb investigacions i reflexions personals, consignades en els seus quaderns,…

Obtingué aquest, des del número 31 maig del 1969, sortí mensualment, al principi, i després irregularment n'han apareguts cent números fins el 1986 Publica assaigs, poemes, traduccions, contes, cròniques anuals sobre diversos gèneres de la literatura catalana i pàgines antològiques Entre els principals collaboradors, cal esmentar Pere Calders, Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Carles Miralles, Mercè Rodoreda, Oriol Pi de Cabanyes, Joan Triadú i escriptors de les darreres promocions