Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
arpó

Caçador amb arpó
© Fototeca.cat-Corel
Pesca
Instrument de pesca consistent en una barra de ferro o d’acer proveïda, en un extrem, de pues dirigides cap endarrere, anomenades llengüetes, les quals impedeixen que la presa es desclavi un cop enfilada.
Els arpons clàssics són, generalment, proveïts de mànec i llançats a mà Han esdevingut especialment coneguts els grans arpons que eren emprats en la caça de la balena, del catxalot, etc en les formes més modernes, els arpons presenten llengüetes que es mantenen replegades sobre l’eix i es despleguen dins la carn de la víctima dofinera Actualment per a la caça dels cetacis hom empra arpons de llengüetes desplegades proveïts d’una càrrega explosiva que mata l’animal, els quals són llançats mitjançant canons especials un cap de corda permet de llevar la presa Hom empra també arpons amb cap…
arponer | arponera
paparra

Paparres
Aracnologia
Nom donat a diversos àcars de la família dels ixòdids que parasiten temporalment vertebrats, la sang dels quals xuclen.
Són de mides petites els mascles tenen d’1 a 4 mm i les femelles de 6 a 12 mm, però poden atènyer dimensions molt més grans a causa de l’emmagatzematge de la sang xuclada El cos és ovalat i aplanat i tenen les mandíbules en forma d’arpó perforador Són molt perillosos per al bestiar, car transmeten malalties infeccioses de tipus bacterià
tonyina

tonyina
© World Trade Tuna
Alimentació
Ictiologia
Teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, d’una gran mida (fins a 3 m i 500 kg de pes), amb el dors d’un color blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós, amb dues aletes dorsals, pínnules anals i dorsals, cua semilunar i pell coberta d’escata.
Depredador molt actiu a la zona pelàgica, viu solitari i habita fins en unes profunditats de 1000 m durant tot l’any, llevat a la primavera, que forma grans bancs que s’apropen a la costa per fresar, moment que hom aprofita per llur pesca, amb almadraves o amb xarxa i arpó Habita en les mars temperades de tot el món, i la seva pesca ha originat una activa indústria conservera La seva carn, fresca, salada o en conserva, és agradable i nutritiva La seva composició és d’un 59% d’aigua, 13-27% de pròtids i 9-13% de lípids A vegades, si no ha estat condicionada d’una manera adient,…
pesca
Esport
Conjunt d’activitats relacionades amb la captura del peix, per esbarjo i sense finalitats lucratives.
La pesca esportiva consta de nombroses tècniques segons els instruments emprats La pesca al llançat es practica amb una canya de llançament proveïda d’un rodet per a recuperar la llinya El pescador llança la cullereta amb l’esquer o el devon a l’aigua a una distància considerable 50 a 60 m La pesca amb balança es practica amb fortes canyes proveïdes d’una balança que és submergida a l’aigua per capturar els peixos en moviment La pesca de fons es practica amb simples canyes proveïdes de llinya i hams amb esquer, i pot ésser lleugera si la llinya es deixa en llibertat perquè segueixi el…
semiarponat | semiarponada
Heràldica
Dit del moble, especialment la creu, les extremitats del qual acaben en forma de mig arpó.
arponat | arponada
Heràldica
Dit de la peça, especialment la creu, les extremitats de la qual acaben en forma d’arpó.
esquimal

Dona esquimal
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.
Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os…
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang,…