Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
arrelament
Dret
En un judici, acció d’assegurar les responsabilitats derivades del procés.
fiança d’arrelament
Dret
Obligació per als demandants estrangers de prestar fiança per a interposar qualsevol demanda, amb la finalitat de garantir el pagament de les costes del judici, en el cas de no obtenir-ne una sentència favorable.
Aquesta obligació és subjecte als convenis internacionals i sobretot a la reciprocitat És coneguda també amb la denominació de cautio iudicatum solvi
rizocalina
Biologia
Botànica
Calina sintetitzada a les fulles per efecte de la qual l’auxina promou l’arrelament.
protutor | protutora
Dret civil
Persona encarregada de supervisar les funcions i actuacions del tutor.
El codi de família de l’any 1998, sota el títol de la tutela i altres institucions tutelars, substitueix la llei de l’any 1991, que regulava l’esmentada matèria En aquesta nova regulació se suprimeix la figura del protutor, ja que no havia tingut prou arrelament, i apareix una nova figura, el consell de tutela, amb funcions de control
Centre d’Influència Catòlica
Associació religiosa fundada a Barcelona el 1950 per Maria Rosa Farré i Escofet.
Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
Zhiyi
Religions orientals
Monjo budista xinès, fundador de l’escola del Lotus, o Tiantai, sorgida al sud de la Xina i que al segle VIII es propagà al Japó, on encara avui dia perdura.
Aquesta escola demostra el pregon arrelament del budisme dins la mentalitat xinesa Des de la seva primera visita a Nanquín fins a la mort, Zhiyi estigué molt ben relacionat amb els emperadors Féu una interpretació original del Sutra del Lotus , posant l’esperit com a realitat absoluta, indiferenciada i immanent en tot, de la qual tot emana, tant la natura impura com la pura natura del Buda Per això no hi ha una diferència essencial entre els budes i els éssers vius, i sempre és possible el pas d’un estat a l’altre
Cuadernos de Arquitectura
Arquitectura
Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, creada per Cèsar Martinell i Manuel de Solà-Morales el 1944.
En 1944-62, etapa eclèctica, publicà articles d’Alomar, Ràfols, Cirici, Sostres, Cirlot, Rubió i Tudurí, Moragas, Bohigas En 1963-70 inclogué números monogràfics Domènech i Montaner, 1963 Suburbis, 1965 Arquitectura oblidada i Turisme , 1966 ADLAN© , 1970 i collaboracions de caràcter sociològic Garrut, Coll i Alentorn, Pinilla, Duocastella, Ros i Hombravella Des del 1970 augmentà la difusió, s’accentuà l’arrelament en la societat catalana sèrie “Arxiu Històric” i el títol fou canviat pel de “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo” El 1977 s’interrompé la publicació, reiniciada el…
Enrico Berlinguer
![](/sites/default/files/media/FOTO/Berlinguer.jpg)
Enrico Berlinguer
© Parlament Europeu
Història
Política
Polític italià.
Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un govern de…
Joan Batlles i Alerm
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana,…
krausisme
Filosofia
Corrent de pensament, lligat a la filosofia de Krause, desenvolupat al segle XIX, que tingué una notable importància a Castella.
Introduït a la península Ibèrica per Julián Sanz del Río, en foren també figures representatives Francisco Giner de los Ríos i Manuel Ortí y Lara Als Països Catalans, només arribà a influir en Francesc Pi i Margall i en Manuel Sales i Ferré El krausisme, marginal a la major part d’Europa, representà a Espanya un intent de renovació intellectual i d’acostament a Europa, especialment pel que fa a l’ètica i a la pedagogia sobretot amb la fundació de la Institución Libre de Enseñanza Els krausistes ocuparen nombroses càtedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per la Restauració…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina