Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
el Raval de Baix
Veïnat
Veïnat i cap del municipi de Vall-llobrega (Baix Empordà).
És al bell mig de la vall de la riera de Vall-llobrega Les seves cases, dels s XVII i XVIII, s’arrengleren al llarg i en una banda del camí Hi ha l’església parroquial de Sant Mateu
a enganyar
Jocs
Joc consistent a saltar a la corda, amb dues persones que roden.
Les persones que han de saltar s’arrengleren a una banda, l’una darrere l’altra quan una ha saltat una estona ha de sortir-ne, i en el mateix instant de fer-ho, hi entra la següent, de manera que no es perdi cap rodada de la corda, i així successivament la que entra a saltar tardanament o ho fa abans d’hora perd, i passa a fer de rodadora
l’Albà
Poble
Poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), que s’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.
El nucli primitiu és anomenat l’ Albà Vell o de Dalt centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà actualment enrunats, és aturonat a 797 m alt i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme Cal Canonjo , Masbarrat , la Caseta, el Corral Rubió i les Destres , els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’ Albà Nou o de Baix
carrer
Urbanisme
Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.
Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, parallelament a l’eix del carrer Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici carrer de l’Argenteria, carrer de…
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de…
barrera
Arts de l'espectacle (altres)
Conjunt dels artistes i dels empleats, vestits de frac ó d’uniforme, que s’arrengleren a l’entrada del circ durant l’execució dels números.
Shanghai
El riu Huangpu al seu pas per la ciutat de Shanghai, un dels centres comercials més grans de tot l’Orient
© B. Llebaria
Ciutat
Municipalitat (dependent directament del govern central) de l’E de la Xina, al sheng de Jiangsu, capital de la Regió de l’Est.
Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del Huangpu, al…
Olímpia
Ciutat antiga
Ciutat de la Grècia antiga, a la regió de l’Èlide, al Peloponès nord-occidental.
Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…
Biure

Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Biure té una extensió de 10,05 km 2 , i és situat a la confluència de les valls del Llobregat d’Empordà, que travessa de N a S la part oriental del territori, i el seu afluent, el Ricardell, el qual drena de ponent a llevant el sector central del terme El terreny és molt accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs Dintre el terme, l’estreta vall del Ricardell és encaixada entre els estreps del Mont-roig, que ocupen tota la zona septentrional del municipi, límit amb Darnius, i la serra dels Tramonts, a migdia, límit amb Pont de Molins i Boadella i…
Vall-llobrega

Església de Sant Mateu de Vall-llobrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent a la d’Aubi, a la qual desemboca prop del Figuerar (Palamós).
Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…