Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Mas‘ud ibn Sa‘d
Literatura
Poeta persa.
Funcionari dels gaznèvides, fou empresonat per conspiració És un poeta artificiós, però avui molt apreciat És autor, probablement, del primer romancer en hindustànic
François-Hubert Drouais
Pintura
Pintor francès.
Fou retratista de Lluís XV i de la noblesa, que representa en un artificiós ambient camperol Le jeune élève duc de Choiseul, Flora Mme du Barry
Alfred Mombert
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Influït per l’estil modernista sentimental i artificiós, s’apropà a Nietzsche en les seves visions còsmiques pròpies de l’expressionisme És autor de Der himmlische Zecher ‘El bevedor celestial’, 1909, la trilogia dramàtica Äon 1907-11, etc
priapeu
Literatura
Composició poètica grecollatina en honor del déu Príap.
D’origen religiós, perdé aviat aquest significat i adquirí un contingut artificiós i obscè Els carmina priapea foren introduïts en la literatura llatina pels noui poetae i hom en conserva alguns fragments de Catul, de Tibul, i una collecció de vuitanta poemes anònims, de l’època d’August algun dels quals ha estat atribuït a Ovidi
Māgha
Literatura
Poeta indi en llengua sànscrita.
És autor del poema Śiśupālavadha ‘L’assassinat de Śiśupāla’, en vint cants, inspirat en un episodi molt conegut del llibre tercer del Mahābhārata, escrit, seguint el gust del temps, en un estil artificiós i complicat que arriba a fer-ne difícil la comprensió El poema és emprat sovint com a model en els diversos tractats indis d’art poètica
Jean Ranc
Pintura
Pintor.
Deixeble de HRigaud, des del 1724 treballà com a pintor de cambra de Felip V d’Espanya, i aportà el tipus de retrat ampullós i artificiós francès Entre la seva obra es destaca la conservada al Museo del Prado Felip V a cavall, Isabel de Parma, L’infant Ferran i el seu gos, L’infant Carles, La infanta Maria Anna Victòria
Arcàdia
Acadèmia fundada a Roma el 1690 per un grup d’escriptors del cercle de Cristina de Suècia, amb la finalitat de combatre el «mal gust» literari del s XVII, que era identificat amb el marinisme.
Els seus membres, que prenien noms pastorals i eren presidits per un custodi general, electiu, propugnaren un retorn, que fou lent i artificiós, a la natura i a la simplicitat i conrearen, durant el s XVIII, una poesia fàcil, elegant i optimista La societat, que s’estengué per Itàlia i nomenà àrcades escriptors estrangers, entre els quals alguns de catalans, sobrevisqué fins al s XIX, i el 1925 fou transformada en l’Accademia Letteraria Italiana
Bernat Miquel
Literatura catalana
Escriptor i jurista.
Vida i obra De difícil identificació, hom el considera secretari de la cancelleria de Pere IIIel Cerimoniós i autor de la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de setembre de 1380, on apareix un destacable elogi a l’Acròpoli d’Atenes, definida com la «pus bella joia que al món sia» Atribuïdes a un altre Bernat Miquel, se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y Ramírez, M 1896…
Lluís Bernat i Ferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’emprar un…
,
Antoni Navarro i Grauger

Antoni Navarro i Grauger
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall i Carner,…
,