Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
arvense
Botànica
Dit de la planta no conreada que es fa a les terres de conreu (males herbes).
Són plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l’home dissemina involuntàriament antropocores, i que entren en competència amb les plantes útils sembrades És el cas de la rosella, la castanyola, etc No és gens rar que ocupin una àrea geogràficament extensa algunes són subcosmopolites
bleterar arvense
Botànica
Bleterar medioeuropeu, terofític i mitjanament nitròfil, propi d’hortes i camps treballats ben irrigats.
traspic
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, glabra, una mica fètida, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles enteres, dentades o sinuades, les basals espatulades i les caulinars oblongues i auriculades, de flors blanques, en raïm, i de fruits en silícula, grossos i alats, amb un entrant apical.
Es fa en conreus, erms, etc, a una gran part d’Europa
calcida
Calcida
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, amb rizoma llarg i tiges dretes, anguloses, glabrescents, amb branques ramificades.
Les fulles són molt retallades, ciliades i espinoses al marge, i les flors, agrupades en capítols unisexuals que es reuneixen en un corimbe, tenen la corolla purpurina o blanca És una mala herba molt comuna als camps de cereals i a les vinyes, de difícil erradicació
peu de llebre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, pubescent, amb fulles compostes de tres folíols estrets, i amb flors petites, blanques o roses, disposades en glomèruls oblongs i pilosos.
Es fa en terrenys secs, silícics, a tot Europa
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
crucíferes
Botànica
Família de readals integrada per uns 380 gèneres que apleguen unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, anuals o vivaces, de distribució cosmopolita, però pròpies sobretot de la regió mediterrània i de l’Àsia central i del sud-est.
Presenten fulles simples, alternes i sense estípules flors hermafrodites, actinomorfes, amb l’ovari súper i amb quatre sèpals, quatre pètals —disposats en creu— i sis estams tetradínams, agrupades en raïms i fruits siliqües o silícules Força crucíferes són conreades des de molt antic i tenen una gran importància econòmica, sobretot les del gènere Brassica d’altres són conreades com a ornamentals Crucíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethionema saxatile pedrosa Alliaria petiolata alliària , allenc Alyssum alyssoides herba de la ràbia Alyssum maritimum caps blancs , semprenflor,…
rafanistre
Botànica
Planta herbàcia, anual o perenne, de la família de les crucíferes, arvense i nitròfila, pròpia de les regions mediterrànies i atlàntiques d’Europa.
Fa aproximadament 50 cm d’altura presenta fulles piloses, força dividides, amb venes molt fosques les flors són blanques o grogues, i els fruits, en silíqua dividida en 4-6 segments monosperms
compostes
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…