Resultats de la cerca

Dirigí la insurrecció de les tribus galles contra Juli Cèsar Utilitzant la tàctica de la terra cremada, aconseguí èxits inicials i els derrotà a Gergòvia 52 aC Un cop refets els romans, es refugià a Alèsia , on fou assetjat i hagué de capitular 51 aC Dut a Roma, fou executat

Les ciutats principals foren Bibracte, Cabillorum i Nivernum Enemics dels arverns, s’aliaren d’antuvi amb els romans, però després s’uniren a la revolta de Vercingetòrix, i foren vençuts per Juli Cèsar 51 aC Claudi els concedí la ciutadania romana el 48 dC

Rivals dels edus, els arverns durant el s II aC aconseguiren de dominar les tribus veïnes Davant la conquesta de Juli Cèsar restaren de primer neutrals, però després seguiren Vercingètorix Vençuts l’any 51 aC, després de la caiguda d’Alèsia se sotmeteren a Cèsar, tot mantenint llur identitat com una civitas de l’Aquitània

Al s VI aC un grup de sèquans i d’helvecis, conduïts per Sigovès, colonitzà la riba dreta del Danubi Lluitaren amb els arverns i els edus per obtenir la preeminència de la Gàllia i s’oposaren constantment a Juli Cèsar Un cop sotmesos als romans 51 aC, llur territori fou unit al lionès i durant el Baix Imperi formà la província anomenada Maxima Sequanorum

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i els bitúriges…