Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
asclepiadàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 250 gèneres que integren unes 1.900 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint volubles i suculentes, de distribució tropical i subtropical.
Presenten fulles oposades o verticillades, simples, enteres i sense estípules flors regulars, bisexuals, solitàries o agrupades en inflorescència cimosa i corolla de cinc sèpals amb apèndixs corona L’ovari és semiínfer, de dos carpels, que contenen diverses rengleres d’òvuls, i un llarg estigma Els estams, lliures o soldats a la base, tenen apèndixs sovint units al gineceu el pollen és agrupat en tètrades o pollinis El fruit té dos follicles i les llavors exhibeixen villà Es caracteritzen també per posseir tubs lactífers i secretar diversos glucòsids i alcaloides Les asclepiadàcies…
contortes
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètals constituït per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades, amb flors actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, de corol·la contorta i ovari súper.
Aquest ordre comprèn les famílies de les apocinàcies, les asclepiadàcies, les gencianàcies i les loganiàcies
pol·lini
Botànica
Massa compacta i cerosa de pol·len, constituïda per tot el contingut d’una teca.
La formació de pollinis és típica d’algunes famílies, com la de les orquidàcies o la de les asclepiadàcies
convergència biològica
Biologia
Fenomen biològic pel qual organismes que pertanyen a grups sistemàtics diferents, és a dir, no directament emparentats filogenèticament, desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants, que donen lloc a analogies.
La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en…
translàtor
Botànica
En les asclepiadàcies, unitat de transport de pol·len integrada per pol·linis i per peces accessòries.
períploca
Botànica
Planta arbustiva típica dels espinars de les contrades mediterrànies àrides marítimes, de la família de les asclepiadàcies.
làtex
Recollida de làtexper per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Botànica
Química
Suc lletós, ordinàriament blanc, que flueix de les ferides o incisions fetes en algunes plantes, com les euforbiàcies, les apocinàcies o les asclepiadàcies.
La composició química del làtex varia segons l’espècie de la qual hom l’ha extret fonamentalment consta d’un 50% d’aigua, en la qual hi ha dissoltes o en suspensió substàncies lipòfiles, resines, esterines i d’altres substàncies, com proteïnes, enzims lacasa, bromelaïna, etc, en estat de fina emulsió En repòs, el làtex es coagula espontàniament al cap d’unes 24 hores, i també per addició d’àcid fòrmic o acètic És emprat en la fabricació d’articles de cautxú
cactiforme
Botànica
Dit de les plantes de tija suculenta, mancada de fulles o amb fulles poc desenvolupades o transformades en espines: cactàcies, euforbiàcies, asclepiadàcies i compostes.
Són freqüents a les regions molt àrides
aràujia
Aràujia florida
© MC
Botànica
Petita liana exòtica de fruit gros, de la família de les asclepiadàcies, dehiscent i llavors proveïdes d’un plomall sedós, subespontània a la regió mediterrània.