Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
aterrar
Astronomia
Transports
Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre.
recalar
Transports
Arribar una embarcació, després d’una navegació, a la vista d’un cap o altre punt de la costa i a una distància que permet de reconèixer-lo i marcar-lo amb seguretat.
Apollo

Esquema de l’Apollo 11: 1, coberta protectora amb coet de salvament; 2, mòdul de comandament; 3, mòdul de servei; 4, mòdul lunar dins el segment adaptador
Astronàutica
Vehicle del programa Apollo.
L’utilitzat en els vols destinats a aterrar a la Lluna, com l' Apollo 11 , constava de tres elements mòdul de comandament , de forma cònica, centre de control, preparat per a la vida de la tripulació mòdul lunar , de forma polièdrica, part del vehicle destinada a aterrar a la Lluna, proveït d’unitats propulsives pròpies
aterratge
Transports
Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau.
L’aterratge d’un avió és efectuat sempre amb la proa cara al vent per obtenir les millors condicions de sustentació amb la mínima velocitat respecte a la terra per a ajudar-hi, l’aterratge és fet amb els flaps fora La velocitat de l’avió respecte a l’aire en el moment de tocar terra ha d’ésser molt pròxima a la velocitat crítica o de pèrdua, que en els avions moderns és relativament alta les pistes d’aterratge, per tant, han d’ésser molt llargues per a permetre la desceleració de l’avió mentre hi roda La utilització del sistema de frenada normalment és fet als darrers moments de rodar per la…
aterratge
Acció de prendre terra o aterrar un ocell.
ultralleuger
Transports
Aerodina de poc pes (~ 150 kg en buit) i de concepció simplificada, constituït per una estructura de tubs metàl·lics fets d’un aliatge lleuger, una ala lleugera i un motor de 10-40 CV.
Atenyen una velocitat mitjana de 40-80 km/h i els cal una curta distància per envolar-se o aterrar Els ultralleugers nasqueren els anys setanta arran de l’intent d’incorporar un motor a una ala delta
alerta aèria
Militar
Servei prestat per les unitats de defensa aèria.
En temps de pau té per objecte d’evitar la violació de l’espai aeri d’un estat, i en temps de guerra, de destruir qualsevol avió atacant A més dels avions interceptadors i, més modernament, els míssils terra-aire, comprèn les estacions de radar, de vigilància i de control Si un avió no és identificat per aquests darrers serveis, és interceptat pels caces propis i pot ésser abatut, obligat a aterrar o a sortir del territori de l’estat