Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
les Atzavares
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), de poblament disseminat, situat al sud-est de la ciutat, a uns 3 km.
castell de les Atzavares
Castell
Antic castell de la Vall de Laguar (Marina Alta).
Les escasses restes dels murs i la torre es troben sobre un petit turó d’uns 350 m d’alt a l’entrada de la vall, entre Fontilles i Campell
atzavara

Atzavara
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Planta de gran talla, de la família de les agavàcies, amb fulles carnoses molt grans (mig metre i més), espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta.
En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, les atzavares produeixen un escapus alt i elegant, esquamós, que porta un grup piramidal d’inflorescències formades per nombroses flors tubuloses, d’estams prominents, groguencs Originàries de Mèxic, s’han naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreixen normalment En llur país d’origen hom n'obté un suc ensucrat, el qual per fermentació dóna el pulque Són especialment apreciades en jardineria, per llur gran resistència a la sequera, per l’adaptació a tota mena de sòls i per les seves…
semèlpar | semèlpara
Ecologia
Dit del tipus de reproducció en què el progenitor es reprodueix solament una vegada i just després mor.
La reproducció de tipus semèlpar es dona tant en animals com en vegetals Exemples típics són les plantes anuals, els insectes que només viuen uns mesos i moren després de deixar els ous —com per exemple les llagostes de camp— i algunes plantes bianuals, com la composta Crepis taraxacifolia Altres espècies amb reproducció semèlpara viuen molt temps abans de reproduir-se, com és el cas dels salmons del Pacífic Oncorhynchus i, entre les plantes, de les atzavares Agave i els bambús, que floreixen i moren després d’un període vegetatiu molt llarg El cas més extrem el constitueix…
morrut roig

morrut roig
© Luigi Barraco
Entomologia
Insecte coleòpter de la família dels curculiònids d’una grandària entre dos i cinc centímetres de longitud i de color rogenc.
El cap presenta un típic apèndix en forma de bec El cicle vital, d’una durada d’uns quatre mesos, es desenvolupa en nombroses espècies de palmera , bé que pot pot desenvolupar-se en altres gèneres de plantes com ara les atzavares La femella diposita als brots i teixits tous de la planta uns dos-cents ous Les larves constitueixen el principal agent parasitador en excavar túnels al tronc que afecten greument el sistema vascular de la planta, afeblint-la i sovint provocant-ne la mort En l’estadi pupal, la larva forma un capoll amb fibres de la palmera a la base del tronc Originari…
la Vall de Laguar
Municipi
Municipi de la Marina Alta, enmig dels contraforts orientals de les serres prebètiques valencianes.
La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb aigua de peu…
Josep Obiols i Palau
Pintura
Pintor.
Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a Barcelona, conreà…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…