Resultats de la cerca

Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…

Fou periodista i director del Petit Toulosain És autor del poema La croux de l’inoundaciou 1875 i dels reculls Les grilhs 1885, Les cants del soulelh 1891 i La muso silvestro 1896 Combinació de poesia popular i d’un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producció és escrita en un llenguatge vigorós i pur

Com el cognom de Cèsar, august fou emprat posteriorment en la titulació de tots els emperadors romans perdé així el significat primitiu Els grecs traduïren el títol per sebastós , forma que hom troba en les inscripcions de l’imperi oriental Ha estat també emprat en èpoques posteriors per emperadors romanogermànics

Company del clown o pallasso de rostre enfarinat

Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der Sozialismus ‘La…

Comte de Platen-Hallermund Participà com a tinent en la campanya del 1815 contra Napoleó Poc després de donar-se a conèixer amb la seva primera obra, Ghaselen ‘Gaseles’, 1821, que fou ben acollida, abandonà Alemanya i s’installà al sud d’Itàlia El principal objectiu de la seva poesia fou d’aconseguir la perfecció formal, la qual cosa el distancià de la societat de la seva època També escriví els Sonette aus Venedig ‘Sonets venecians’, 1825 i Der romantische Oedipus ‘El romàntic Èdip’, 1828, on atacà Heine Conreà, a més, la història amb les seves Geschichten des Königreichs Neapel ‘Històries…

Anà a París, on rebé la influència de l’impressionisme 1907, del fauvisme, del cubisme i, especialment, de RDelaunay 1912 Del 1909 al 1912 conegué VKandinskij i FMarc i participà en el grup Der blaue Reiter Treballà amb PKlee a Tunis 1914 i morí al front aquell mateix any La seva obra, figurativa en conjunt, revela una temàtica contemporània expressada mitjançant una estilització de les formes i una harmonia contrastada de tons

Especialitzat en el tractament de l' espai com a factor econòmic, donà un nou contingut a la teoria de la localització , així com al concepte de regió econòmica i als condicionants espacials de la divisió del treball i del comerç En l’obra fonamental Die raumliche Ordnung der Wirtschaft ‘Ordenació espacial de l’economia’, 1940 elaborà un model teòric, en el qual, suposant que els recursos es distribueixin uniformement, les regions tindrien la forma d’hexàgon regular Altres obres seves Eine neue Theorie des internationalen Handels ‘Una nova teoria del comerç internacional’, 1939 i Um eine neue…

Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps

Professor de filosofia a Halle, fundà un seminari teològic En el camp de la pedagogia intentà d’harmonitzar les diferents tendències pedagògiques És autor de Grundsätze der Erziehung und des Unterrichts für Eltern, Hauslehrer und Erzieher ‘Principis de pedagogia i d’ensenyament per a pares, institutors i educadors’, 1796, Über Pestalozzis Grundsätze ‘Sobre els principis de Pestalozzi’, 1810 i Melanchthon als Praeceptor Germaniae ‘Melanchthon com a preceptor d’Alemanya’, 1817