Resultats de la cerca

Escriví novelles i narracions de tema rural, sovint autobiogràfiques De vulgaire geschiedenis van Charelke Dop ‘La història vulgar de Charelke Dop’, 1924, Clementine 1940, Jeugd ‘Joventut’, 1942

S'atribuí un paper apocalíptic i atacà l’Església Catòlica com el regne de l’Anticrist Les seves obres La parole de Dieu ou sa vie antérieure 1663 i La vie extérieure 1668, autobiogràfiques, foren condemnades

Fou autor d’una de les primeres novelles autobiogràfiques en llengua alemanya, Frauendienst ‘Al servei de les dones’, 1255, que recull les seves composicions poètiques, unes seixanta cançons d’amor, la majoria destinades a la dansa

De prosa personalíssima, amb elements populars i literaris, fou sobretot un narrador de vivències autobiogràfiques i de memòries Cal remarcar Moscardino 1922, La figlioccia 1931, considerada com la seva obra cabdal, La Maremmana 1938 i Il trenino dei sassi 1940

Estudià a Bucarest i, després d’una vida molt intensa, ingressà en un monestir Continuador de l’esperit de Bizanci, les seves obres Kathréptēs gynaikōn ‘Espill de les dones’ i Kēpos Kharitōn ‘Jardí de les Gràcies’ constitueixen una mescla de notes autobiogràfiques i d’exemples històrics i mítics

La dramàtica vida que visqué, amb experiències a la presó, fou l’argument de tres novelles autobiogràfiques escrites amb un estil molt directe La cavale 1965, L’astragale 1966 i La traversière 1966 Pòstumament es publicaren Lettres à Julien 1971 i Biftons de la vie de prison 1977

Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899

Capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, nomenat el 1435 Residí a Nàpols del 1453 al 1466, que fou nomenat sotssagristà de la seu de València, càrrec que tingué fins a la mort Li ha estat atribuït, amb bon fonament, el Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim , on sembla donar notes autobiogràfiques els anys 1419, 1423, 1433 i 1434

Inicialment conreà arguments exòtics després el seu estil evolucionà i conreà temes de la natura i de l’edificació socialista Kara Bugas 1932, Čornoje more ‘La mar Negra’, 1936, Roždenije mor'a ‘El naixement de la mar’, 1952 Té obres històriques Poručik Lermontov, 'El tinent Lérmontov’, del 1941, biogràfiques Isaak Levitan, 1937, autobiogràfiques Povest o žizn’, 'La història de la meva vida’, 1955, trilogia i un gran nombre d’altres novelles i contes

Fins el 1833 menà una vida nòmada que aprofità per a aprendre llengües, entre d’altres la gitana Agent de la Bible Society des del 1833, anà a Sant Petersburg, on revisà la traducció del Nou Testament al manxú A la península Ibèrica trobà material per a les obres autobiogràfiques que li donaren la fama The Zincali, or An Account of the Gypsies in Spain ‘Els gitanos a Espanya’, 1841 i The Bible in Spain 1842-43