Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
autofinançament
Economia
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l’operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l’esmentada inversió.
En tècnica comptable és la dotació d’un fons de reserva i previsió a càrrec de determinats guanys obtinguts anteriorment La finalitat bàsica de l’autofinançament és de poder realitzar les inversions sense necessitat de recórrer a mitjans exteriors i evitar el cost financer corresponent És particularment interessant per a les petites empreses, les quals tenen un accés limitat o àdhuc impossible a d’altres fonts de finançament, i és igualment una de les formes financeres més emprades per les grans unitats econòmiques dels països desenvolupats L’expressió concreta de l’…
finançament
Economia
Acció i efecte de finançar.
Segons l’origen, les fonts de finançament es classifiquen en pròpies , si provenen de l’activitat habitual o de la unitat econòmica autofinançament o són aportades per individus pertanyents a aquesta unitat, i alienes , si hom recorre a alguna de les institucions del sistema financer, la qual cosa representa un endeutament enfront d’altri
cinema cubà
Cinematografia
Cinema realitzat per Cuba.
L’any 1897 fou rodada la primera cinta a Cuba pel francès Gabriel Beyre Però el creador del cinema cubà fou Enrique Díaz Quesada, del qual és una pellícula tan meritòria com La Zafra o Sangre y azúcar 1919 En aquest període mut, el seguí en importància Ramón Peón El veneno de un beso , 1929 Amb l’arribada del sonor, el cinema cubà entrà en crisi de producció i de qualitat artística, i no en sortí fins el 1959, quan el nou règim nacionalitzà la indústria cinematogràfica creant l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica ICAIC Sota l’ègida d’aquesta entitat sorgí una interessant…
capital
Economia
Conjunt de mitjans de producció —reals o monetaris— reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.
En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum i la…
arquebisbat de Barcelona

Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…
Mataró
Vista aèria de Mataró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.
Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…