Resultats de la cerca

Traduí en hexàmetres els Fenòmens d’Arat, i la Periegesi de Dionisi La seva obra més coneguda és l' Ora maritima , descripció de la costa mediterrània de la península Ibèrica, i de l’Atlàntic, fins a la Gran Bretanya

Els libifenicis eren descendents, probablement, de les colònies que depenien dels fenicis Diodor i Èfor en donen notícia, així com Aviè a l' Ora maritima

Pren el seu nom de la ciutat de Cypsela, esmentada en el periple d’Aviè S'hi han publicat principalment treballs sobre Catalunya Des del 1998 ha pres una nova orientació, centrada en la publicació de treballs de prehistòria i protohistòria

No citada en cap altra font antiga, és de localització difícil Schulten la situa a la Fonollera, entre l’Estartit i Pals Potser podria ésser identificada amb la ciutat d'Ullastret Hom ha dubtat, però, de la seva existència

Hom l’ha volgut identificar amb el cap de Begur

La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les importacions…

No ha estat identificada, i com que cal cercar-la a un lloc de fàcil accés per mar, hom ha proposat Cadaqués, el Port de la Selva i Portvendres, que és la que té més partidaris És citada com un centre de producció o d’exportació d’argent Diodor recull una tradició antiga, segons la qual es cremaren els boscs de les muntanyes pròximes i sorgien rius de plata de la terra calcinada és l’origen de la llegenda de l’incendi dels Pirineus

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…

Hom la situa sovint entre Salou i Tarragona i àdhuc a Tarragona tanmateix, no solament és molt difícil de precisar-ne la localització, sinó també d’assegurar-ne l’existència