Resultats de la cerca

Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant el tirs, coronades d’heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell Al màxim de llur excitació devoraven carn crua i esdevenien així capaces de realitzar prodigis i crims Foren anomenades també mènades i tíades Les bacants foren representades tant cobertes de pells com mig nues o vestides amb robes transparents, amb els cabells a lloure Foren tema decoratiu freqüent de la ceràmica àtica Destaquen les bacants de Callímac i d’Escopes L’art romà recollí el tema en…

Sinònim de bacant, la seva figura fou objecte d’atenció per part de l’escultura hellenística, que excellí en la seva representació sobretot per mitjà d’artistes com Escopes, i plasmà amb realisme els moviments i les actituds de fúria que la caracteritzaven

De família noble, fou militar i diplomàtic La seva poesia, liberal i renovadora, seguí la tradició anacreòntica del s XVIII Moi penaty ‘Els meus penats’, 1814, Vakkhanka ‘La bacant’, 1817 Conreà també l’elegia històrica — Perekhod čerez Rejn ‘El pas del Rin’, 1814 — i evolucionà cap a una poesia profundament malenconiosa Taurida 1817

Decorador de l’Opéra de Versalles 1768-70, escultor oficial de Mme Du Barry i de Lluís XVI, excellí en el retrat femení Maria Leczinska 1769, Mme Du Barry 1773, Mme Vigée-Lebrun 1783, Nathalie de Laborde 1792 Conreà també el nu femení representant personatges mitològics Bacant 1774 i Psique abandonada 1785-90, una de les seves peces cabdals

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona —on fou deixeble de Rossend Nobas—, a la Llotja i a l’Acadèmia de San Fernando, a Madrid La seva escultura Narciso li féu guanyar, per concurs, el 1879, una pensió per anar a ampliar coneixements artístics a Roma, on residí alguns anys 1879-83 Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1887 i 1889 i treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Apoteosi de les Arts i les Ciències , fris de l’Arc del Triomf estàtua de Viladomat al passeig de Sant Joan i Santa Isabel , a l’Asil Municipal El 1880 emigrà a…

La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…

Conegut amb el nom de Manolo La seva formació tingué l’inici en la intensa contemplació de les escultures del cor de la catedral de Barcelona, i s’anà concretant en els ambients modernistes dels darrers anys del segle XIX Els Quatre Gats, la Sala Parés, el taller d’Eusebi Arnau i les tertúlies de can Pichot, a Cadaqués, s’han d’incloure entre els determinants d’un primer període, que restà complet després de l’estada a París, entre el 1900 i el 1910 Sense rebutjar res del que s’havia fet i del que es feia, assimilant el que podia ésser-li útil, des de l’art egipci al fauvisme i el cubisme,…