Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
moma
Folklore
Figura simbòlica, que representava la gràcia divina o la salut, que eixia en l’antiga processó de la vigília de Corpus, al País Valencià, precedint la Degolla
.
La incorporava un home, vestit de dona, entorn del qual ballaven set moms, els quals figuraven els pecats capitals mom
Roseland Musical
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona el 1983 per la ballarina i coreògrafa Marta Almirall.
Ofereix espectacles de teatre-dansa per a un públic infantil i juvenil Ballaven i ballen 1984, Blau marí 1987, Flit-flit i Cara, calla 1994
ball de cascavells
Dansa i ball
Ball popular en què els balladors, generalment homes sols, porten cascavells als braços i a les cames, o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
Fou molt popular al Principat, especialment a la Catalunya septentrional, de la Noguera Ribagorçana al Llobregat, on el ballaven les vigílies de les festes majors formava part, en alguns llocs Bages, de la festa de les caramelles És ja documentat el 1481 a Barcelona amb motiu de l’entrada de la reina Isabel de Castella
tirabou
Dansa i ball
Ball antic que ballaven un nombre indefinit de balladors donant-se la mà i formant cadena.
ball dels pabordes
Cristianisme
Dansa de caràcter religiós que ballaven amb motiu de la festa major tres pabordes i tres pabordesses.
Els balladors, amb vestit típic, capot llarg i barret de copa, evolucionaven amb simplicitat conjuntament amb les balladores, que anaven vestides de negre i amb el cap cobert amb caputxes És ballat, entre altres localitats, a Sant Joan de les Abadesses
danses d’Àger
Folklore
Danses que les dones ballaven a Àger (Noguera) la nit de Sant Joan al voltant de la foguera, tot cantant corrandes.
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià Zeus, quan…
ball enrobat
Folklore
Part final d’una variant del ball cerdà, la qual solament era tocada en dies de festa grossa; el ballaven vestits amb les millors robes i ornaments.
el Roser
Parròquia del Roser a Barcelona
© C.I.C.-Moià
Advocació mariana.
El culte i devoció al Roser fins a la fi del s XVI és limitat als convents dominicans i a llur àmbit d’acció Al llarg dels s XIV i XV hi ha indicis d’aquesta devoció en les mencions de saltiris nom popular del rosari i paternòsters rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres L’avançada devocional del Roser i de l’erecció de les confraries i l’existència d’un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant la festa del 7 d’octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu Això…
música armènia
Música
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els segles III i IV.
Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant armeni Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…
,