Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Lluís Cornell i Cardona
Història
Senyor de la baronia d’Alfajarín, d’una família noble de Benasc establerta a la vall de l’Ebre.
Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella 1358-63, i de Martí l’Humà a Sicília Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix 1357 Es casà aleshores amb Brianda de Luna germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna, separada de Lope Ximénez de Urrea tanmateix, l’anullació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els…
Joan d’Eimeric i Saplana
Història
Oficial reial, fill i successor de Joan Berenguer d’Eimeric i de Talamanca, segon baró de Rubinat i Sant Antolí.
Fou cavaller, i després noble Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç 1495 i per l’…
la Cirera
![](/sites/default/files/media/FOTO/A053364.jpg)
Panoràmica de la Cirera, agregat a Llorac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a 750 m d’altitud, damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera
.
L’església parroquial actual Santa Maria conserva part de la construcció del s XIV És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja
Pere Bellot
Historiador, beneficiat de la seu d’Oriola i rector de Catral.
És autor d’un mapa d’Oriola i els seus voltants, d’uns Anales de Orihuela 1241-1523, escrits el 1622, editats entre el 1954 i el 1956, d’un tractat sobre les Germanies i d’un altre sobre bandositats i desafiaments
Guerau de Maçanet
Literatura catalana
Poeta.
Se n'ha conservat una tensó amb Gabriel Ferrus, on aquest darrer defensa els plets com a solució de les qüestions personals i on Maçanet propugna les lluites de bandositats, i una dansa, poema amorós i optimista en la línia de la poesia trobadoresca
Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram
Història
Baró de Beniparrell, fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà i Saranyó i de Beatriu Ram.
Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou…
Pere II d’Albarrasí
Història
Tercer senyor d’Albarrasí (1196/97-1246) i governador d’Aragó, des de l’Ebre fins a Castella, durant la minoritat de Jaume I.
Participà en les bandositats d’aquest regnat La protecció que donà, a Albarrasí, a Roderic de Liçana, contra el qual procedia Jaume I, impulsà aquest a assetjar infructuosament la ciutat 1220 Participà, per contra, en la conquesta del País Valencià i juntament amb Eiximèn d’Urrea conquerí Silla Fou succeït pel seu fill Àlvar I 1246-60
Diego de Heredia
Cristianisme
Eclesiàstic.
En 1377-87 fou vicari general de García Fernández de Heredia, bisbe de Vic El 1387 fou elegit bisbe de Sogorb Era amic de Vicent Ferrer i partidari de Benet XIII Aquest el féu bisbe de Vic 1400-10 El 1409 cridà Vicent Ferrer a Vic per calmar les bandositats ciutadanes entre els Sala i Savassona i els Malla i els seus partidaris
bandositat
Història
Grup o facció format per cercar avantatges personals, per resoldre qüestions de jurisdicció, per satisfer l’honor o per venjança personal.
A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del s X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al s XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme
Ramon de Boïl i Dies
Història
Noble, senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407).
Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina