Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Començà com a…

Formà els anys cinquanta el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball Fou també molt popular per la seva vinculació al FC Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça , Endavant Barça , Campions i Barça campió d’Europa Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits 1968 i El Ball de l’Estatut 1980

Començà en els Salesians de l’Arboç i el juvenil del Vendrell 1956-57 El 1957 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1959 Jugà una temporada amb l’equip amateur 1959-60 i l’edició 1960-61 fou cedit al Mataró A la meitat d’aquella temporada passà a la plantilla del primer equip del Barça i debutà l’11 de maig de 1961 en un partit de Copa a Gijón Jugà al Barça fins la temporada 1975-76, i molt aviat fou considerat l’hereu de Ramallets Disputà 485 partits i guanyà una Lliga 1974, tres Copes del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de…

Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual  jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues 1952 i 1953, una Copa Llatina 1952 i quatre Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953 i 1957, a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora ,…

Mig centre, fou un dels puntals del Futbol Club Barcelona en l’Edat d’Or del club Molt vinculat des de petit al barri barceloní de Sants, fitxà pel Gladiator, el TBH i el Centre d’Esports 1915-16 abans de jugar amb el FC Barcelona 1916-22 En fundar-se la Unió Esportiva de Sants, passà a formar-ne part 1922-23 Tornà al Barça 1923-28, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 402 partits i marcà 44 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, nou Campionats de Catalunya 1919-22, 1924-28 i una Copa de Campions 1928 El 17 de juny de 1928 el Barça li reté un…

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com…

Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona  1955-58 procedent del Llevant Amb el Barça disputà 37 partits i marcà 11 gols, i guanyà una Copa del Generalísimo 1957 i una Copa de Fires 1958 Fou l’autor del famós únic gol que donà la Copa al Barça el 1957 en la final jugada contra l’Espanyol a l’estadi de Montjuïc En la temporada 1958-59 encara continuà vinculat al club blaugrana en jugar amb el CE Comtal, a segona divisió Posteriorment jugà amb el Racing de Santander 1959-62 i 1967-69, el Mallorca 1962-65 i el Huelva 1965-67 Es retirà el 1969 Fou tres vegades…

Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt,…

Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas fou disset cops jugador internacional del seu país Arribà al  Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona Kubala esdevingué aviat una figura mítica del…