Resultats de la cerca

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…

De família noble, estudià amb ALotti La seva obra mestra és l' Estro poetico-armonico , collecció de cinquanta salms També deixà concerts per a cinc instruments 1708, sonates per a clavecí, per a flauta i baix continu 1712, etc, i oratoris, misses i cançons madrigalesques i àries per a cambra El 1720 publicà una sàtira sobre la vida musical de la seva època Il teatro alla moda El seu germà, Alessandro Marcello Venècia ~1684 — ~1750, fou violinista —deixeble de Tartini—, i deixà música instrumental i religiosa

Escriví, per encàrrec del duc Cosimo de Mèdici, una Storia Fiorentina editada el 1721, en 16 llibres, que va des del 1527 fins al 1538, i que volgué ésser una justificació del nou principat dels Mèdici L’obra presenta una acurada documentació, bé que l’estil és, en conjunt, monòton i grandiloqüent

Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors

Pertanyent a una família jueva, emigrà als Estats Units, on es graduà a la School of Design de Harvard el 1941 Exercí la docència a la facultat d’història i arquitectura de Roma i a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, entre d’altres La reivindicació d’una expressió moderna i orgànica per a l’arquitectura és antagonista de diversos corrents de caràcter formalista apareguts al s XX, com l’estil internacional, el postmodernisme, el neoacademicisme o el neoeclecticisme Les seves obres principals són Verso un'architettura organica 1941, Saper vedere l’architettura 1948 i Il…

Es formà amb el seu germà gran Giuliano Es dedicà preferentment als treballs de fusta i a l’escultura ornamental de marbre A Florència executà les obres més representatives Sant Joan amb putti 1476-81 a la porta de la Sala dei Gigli del Palazzo della Signoria, bust del comerciant Pietro Mellini 1474 Museo del Bargello i sobretot la trona de Santa Croce 1472-75, amb cinc relleus sobre la vida de sant Francesc Seguí amb personalitat la línia donatelliana a través de la influència dels germans Rossellino El 1489 planejà, seguint directrius brunelleschianes, el palau que li encomanà Filippo…

Fundà a Torí la Piccola Casa della Divina Providenza 1832, destinada a escola per a sordmuts, orfenat, hospici de cecs, tolits, epilèptics, etc Per a l’assistència dels acollits, Cottolengo instituí les comunitats de filles de Sant Vicenç, dels germans de Sant Vicenç i dels preveres de la Santíssima Trinitat Aquestes cases, amb el nom de cottolengo , s’expandiren a d’altres països Fou canonitzat el 1934 La seva festa se celebra el 29 d’abril

És considerat un precedent de la pintura rococó Se'n conserven obres a Gènova, Roma i París

Important port de pesca a la costa de la mar Adriàtica prop de la desembocadura del Tronto Conserva el seu aspecte medieval

Seguidor de Vecchietta, treballà preferentment a Siena, on fins el 1475 pintà, associat amb Fdi Giorgio Martini El tema quasi únic de la seva producció, reunida en la major part a la Pinacoteca de Siena, és la Mare de Déu amb l’Infant Com a escultor féu un Sant Bernadí a Borgo a Mozzano i una Santa Caterina a l’oratori de la santa, a Siena