Resultats de la cerca

La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de factors…

Als inicis disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l’estudi dels oceans ecologia bentònica i oceanografia, i l’altre, a la intelligència artificial El 1988 s’hi afegí un grup d’astrofísica, i més endavant el grup d’ecologia bentònica s’amplià amb investigadors especialistes en limnologia Posteriorment el grup d’intelligència artificial 1994 i el d’astrofísica 1996 es traslladaren a l’Institut d’Investigació en Intelligència Artificial i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, respectivament

Inclou pocs gèneres, amb 25 espècies, entre les quals destaquen Astrocopus i Uranoscopus , de les mars tropicals o temperades i de vida bentònica L’espècie Uscaber , la rata, és comuna a aigües marines dels Països Catalans

La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat

Fill de Jordi Rubió i Balaguer Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona Fou director de l’Aquàrium i del Laboratori de Blanes de l' Institut d'Investigacions Pesqueres  1961-86 Especialitzat en biologia marina de la Mediterrània occidental i en tecnologia pesquera Autor, entre altres, de Contribución al estudio de la fauna bentónica del litoral de Blanes 1971, Recolección y primera descripción de esponjas 1973, Contribución a la fauna de esponjas del litoral catalán 1981 També és coautor de La pesca en España I Cataluña 1955

Assoleix 40 cm de llargada, tot i que sol ésser molt més petit Té dues aletes dorsals, ventrals en posició toràcica, la caudal molt escotada i dues barbetes característiques a la mandíbula inferior Té una coloració molt variable segons el seu estat anímic tanmateix, hi ha sempre una franja lateral vermella i tres de grogues És una forma bentònica litoral que s’alimenta d’invertebrats, els quals cerca movent la sorra del fons Molt comú a la Mediterrània, la seva carn és una de les més apreciades Molls de fang © CIC-Moià El moll de fang Mbarbatus es diferencia del moll de roca…

Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora ,…