Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
excavadora bivalva
Construcció i obres públiques
Excavadora amb dues culleres juntes i articulades que hom fa servir en terrenys tous, en rases estretes i profundes, quan hi ha molta diferència de cota entre el nivell d’excavació i el de descàrrega.
bivalve | bivalva
cipris
Zoologia
Tipus de larva pròpia dels cirrípedes, que en el desenvolupament d’aquests segueix les larves naupli i metanaupli i precedeix l’adult.
Presenta una conquilla bivalva i té sis parells d’apèndixs cirriformes
braquiòpodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats formada per individus marins, bentònics, que viuen fixos sobre el fons fins a grans profunditats.
Externament s’assemblen als lamellibranquis, raó per la qual hom els anomenava molluscoides Aquesta confusió prové de l’existència d’una conquilla bivalva, les dues valves de la qual, a diferència de les dels lamellibranquis, són situades l’una al ventre i l’altra al dors, no són unides per lligaments i poden o no presentar xarnera La valva ventral o peduncular, que sol ésser més gran i més còncava que la dorsal o braquial, es prolonga sovint en un àpex foradat, que dóna pas al peduncle fixador, carnós La conquilla és recoberta per un periòstrac que envolta les capes alternades…
desmofícides
Botànica
Subclasse de les dinoflagel·lades integrada per individus desproveïts de solc i que presenten una teca cel·lulòsica bivalva i dos flagels apicals.
dinofisials
Botànica
Zoologia
Ordre de dinoflagel·lades pròpies d’aigües salades que tenen una teca bivalva, un solc transversal i, sovint, crestes i un collar doble.
leptostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels fil·locàrides de mida petita (fins a 12 mm), amb el cos proveït de vuit segments abdominals i recobert d’una closca bivalva.
Habiten a la zona litoral Inclou unes poques espècies, entre les quals cal destacar Nebalia bipes , comuna a la Mediterrània
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de l’Atlàntic,…
ostracodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis que atenyen com a màxim 2,3 mm, tenen closca bivalva que cobreix tot el cos i presenta un lligament dorsal elàstic; llur cos és comprimit, sense segmentacions, té com a màxim tres parells d’apèndixs toràcics i la respiració és cutània.
Els sexes generalment són separats, però en alguns casos hi ha partenogènesi Són omnívors i hi ha espècies pelàgiques i espècies bentòniques, tant d’aigua salada com d’aigua dolça
pingüícula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, ovals o lanceolades, enteres, blanes, viscoses i amb pèls glandulars que digereixen petits insectes; de flors solitàries, zigomorfes i esperonades, de colors pàl·lids, i de fruits en càpsula bivalva.
Es fan en indrets molsosos, en regalims, en prats molls, etc Als Països Catalans són comunes a les comarques septentrionals Algunes espècies són oficinals, amb propietats bèquiques i cicatritzants