Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
Bolívia

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud que limita amb el Brasil al N i el NE, amb el Paraguai al SE, l’Argentina al S, amb Xile al SW i amb el Perú a l’W; la capital i seu del poder judicial és Sucre, però la seu del govern i el centre administratiu i legislatiu és La Paz.
La geografia física El relleu El tret més acusat és el contrast violent entre el país andí, a l’oest, amb una altitud mitjana superior a 3000 m, i les terres baixes i càlides de l’est l’Oriente, que no ultrapassen una mitjana de 200 m d’altitud Aquestes terres baixes formen un vast conjunt de planes llanos , petits relleus i àrees inundades una bona part de l’any bañados Bé que l’Oriente representa un 70% de la superfície del país, és una regió mal coneguda i escassament habitada, de manera que Bolívia pot ésser definida, de fet, com un país andí el 87% de la població habita…
bolivià | boliviana
art bolivià
Art
Art desenvolupat a Bolívia.
La cultura prehispànica més antiga de Bolívia és la de Tiahuanaco, localitzada a l’altiplà bolivià, al sud del llac Titicaca Es caracteritza per una ceràmica molt senzilla, decorada amb tons foscos i per una arquitectura de grans pedres llavorades Són exponents d’aquesta cultura la piràmide d’Acapana, la porta del Sol i la porta de la Lluna En arquitectura, en l’època moderna, cal destacar la influència de l’art barroc espanyol que unit a elements indígenes configurà l’'estil mestís’ En són exemples les esglésies de San Francisco 1753-72, La Paz i San Lorenzo, la Casa de la…
cinema bolivià
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Bolívia.
S'inicià el 1912 amb Luis ECastillo i, entre les produccions de cinema mut, destaquen La gloria de la raza 1926 de LCastillo i APosnansky i Wata-Wara 1929 de JMVelasco L’any 1936 fou realitzat el primer llargmetratge sonor La guerra del Chaco El 1953 hom creà l’Institut Cinematogràfic Bolivià, organisme dirigit per WCerruto i que es dedicà, especialment, al documental En aquesta època destaca la figura de JRuiz Vuelve Sebastiana , 1953 La vertiente , 1958, etc Els anys seixanta i setanta sobresurt la figura de JSanjinés amb les pellícules Ukamau 1966, que donarà nom a un grup de producció…
Alcides de Arguedas
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor bolivià.
Visqué, alternativament, a Europa i al seu país fundà a La Paz el diari “Los Debates” 1915 Com a diplomàtic i polític fou ambaixador a París, a Londres i a Madrid, cap del partit liberal i ministre 1940 La seva gran obra és Pueblo enfermo contribución a la psicología de los pueblos hispano-americanos 1909-10, requisitòria apassionada i pessimista sobre la realitat ètnica del continent Com a historiador escriví una Historia de Bolivia la fundación de la República 1920-29 És autor de les novelles Wata-Wara 1904, reelaborada a Raza de Bronce 1919, Vida criolla 1905, etc, en les quals tracta, amb…
Altiplano
Vista de l’Altiplano bolivià
© X. Pintanel
Altiplà
Regió de terres altes que s’estén des del S del Perú fins al N de l’Argentina, i inclou Bolívia.
D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac És drenat per conques endorreiques el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes La temperatura mitjana és de 8°C, amb grans variacions…
aimara
Dona de l’ètnia aimara, Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren…
La Paz
La catedral de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
Ciutat
Capital administrativa i seu del govern de Bolívia (no és la capital legal) i capital del departament homònim.
És situada en una profunda cubeta d’un altiplà a 3700 m d’altura, amb uns vessants molt escarpats Hom hi distingeix un nucli central d’època colonial, amb carrers estrets i amb grans pendents Al costat dels barris administratius i residencials hom ha installat nombroses petites indústries filatures de llana, cotó, fàbriques de ciment, calçat, manufactura de tabac, i d’altres de menys importància Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor de San Andrés, fundada el 1930, i Universidad Católica Boliviana, el 1966 Fundada per Alonso de…
Ramon Font i Farrés
Cristianisme
Missioner claretià.
Anà al Perú, a Xile i a Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija Defensà els drets territorials de Bolívia durant la guerra del Chaco amb el Paraguai 1932-38
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina