Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

Exemplar num. 67 de la revista Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (2011)
Arqueologia
Revista bilingüe editada a Palma, Mallorca, des del 1885.
El seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio , d’Antoni R Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania , de Josep Maria Quadrado
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana
Revista fundada a Palma, Mallorca, per Antoni M. Alcover com a òrgan de l’Obra del Diccionari.
És la primera revista filològica dels Països Catalans aparegué el desembre del 1901 En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment El gener del 1933 Francesc de B Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de Revista…
Joan Vich i Salom
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Arxiver episcopal, collaborà en Lluch i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana És autor d' Alfonso V y el estamento noble en Mallorca, So'n Torrella de Santa Maria 1958 i els reculls documentals Miscelánea tridentina maioricense 1946 i Documenta regni Majoricarum 1945
Enric Fajarnés i Tur
Historiografia
Sociologia
Historiador i sociòleg.
Es llicencià en medicina a Barcelona 1880 Com a funcionari de correus residí a Mallorca i Menorca Dirigí el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i fou sots-director general del cos de correus 1919 Publicà nombrosos estudis La germanía en Ibiza, La epidemia de peste en Ibiza en 1652, Política económica de Ibiza en el siglo XVII, Origen y desarrollo de los pueblos centrales de Menorca , etc
Pere Antoni Sancho i Vicens
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Mallorca, que dirigí fins el 1928 Fou president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne 1911 i Memoria descriptiva del Archivo Histórico de Mallorca 1921, a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del Diario de Palma i el Bolletí de la Societat Arqueològica
Cresques Abraham
Cresques Abraham l’Atles català
© Fototeca.cat
Cartografia
Cartògraf.
Pertanyent a la comunitat jueva, el seu nom era Elisha ben Abraham Bevenisti, però usà el de Cresques Abraham Era d’ofici bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li’n són atribuïdes d’anònimes, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques , i la Bíblia Farhi 1366-83, formada pel mateix text de la Bíblia i unes dues-centes pàgines de texts addicionals El…
Ramon Calafat
Historiografia
Historiador.
Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818 Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del PS Francesc de la ciutat de Palma 1785, Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma 1786 i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la ciutat de Palma…
Societat Geogràfica de les Illes Balears
Associació de geògrafs constituïda l’any 2002 a Palma com a entitat continuadora de la tasca de l’Associació de Geògrafs de les Illes Balears.
Els seus principals objectius són difondre el coneixement geogràfic propi de les Illes Balears i fomentar la investigació L’entitat publica amb periodicitat anual el ‘Bolletí de Geografia Aplicada’, que recull treballs científics de caràcter tècnic i divulgatiu, i també edita altres materials a la collecció ‘Monografies de la Societat Geogràfica de les Illes Balears’ Convoca anualment un premi d’investigació i concedeix dos guardons honorífics, la Presidència d’Honor de la Societat Geogràfica de les Illes Balears, que reconeix aquelles persones que han tingut un paper destacat en…
Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló

Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló
© Fototeca.cat
Història
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Erudit i bibliòfil.
Fill de Tomàs Aguiló i Forteza , es llicencià en dret a València 1879 Fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca 1895 i de la Biblioteca Provincial de Palma 1902 Collaborador de Josep M Quadrado, fou secretari 1886-95 i president 1899-1917 de la Societat Arqueològica Lulliana i director del seu Bolletí 1901-17, en què publicà la majoria dels seus treballs històrics relatius a l’illa Collaborà també a Museo Balear , La Almudaina , Revista de Menorca o La Veu del Montserrat , i és autor de l’estudi biogràfic Fra Anselm Turmeda 1885 En morir, donà la seva biblioteca i la seva…
,
Societat Arqueològica Lul·liana

Emblema de la Societat Arqueològica Lul·liana
Entitat fundada a Palma pel desembre del 1880, per iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló, i aprovada pel gener del 1881 pel bisbe Mateu Jaume.
Els seus objectius eren d’honrar la memòria de Ramon Llull i de recollir objectes artístics, especialment els religiosos retirats del culte, per tal d’evitar llur destrucció Amb aquests materials formaren tot seguit el Museu Arqueològic Lullià, installat al Collegi de la Sapiència El 1916 totes les colleccions, molt importants, passaren al Museu Diocesà, però unes diferències amb la cúria donaren lloc a una divisió entre els objectes de propietat eclesiàstica i els propis de la Societat, que el 1927 els oferí en dipòsit a la Direcció General de Belles Arts, si bé l’oferiment no fou acceptat…