Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
dolus bonus
Dret civil
Engany que s’inscriu dins dels marges tolerats pel costum, que no és motiu per a la impugnació d’un contracte.
Un exemple de dolus bonus pot ésser l’exageració de les qualitats d’un producte en una campanya publicitària
dol bo
Lloances expressives, propaganda exagerada, etc, que, si bé són objectivament incertes, no enganyen l’home mitjà en la celebració d’un contracte i que, per tant, no permeten la impugnació.
Bon Event
Mitologia
Divinitat romana de les bones collites que després esdevingué el déu de la bona sort i dels èxits.
sarró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les quenopodiàcies, de 10 a 80 cm d’alçada, pulverulenta, de fulles hastades i de flors verdoses, aplegades en inflorescències terminals estretes, i de fruits en aqueni.
Creix en corrals, en vores de camins i en sòls nitrificats, en una gran part d’Europa, sobretot a muntanya De vegades és consumida com a verdura
sobresou
Sou especial que hom afegeix al sou normal.
sobrepaga
Quantitat pecuniària que hom afegeix a la paga deguda o estipulada.
plus
Quantitat que hom dóna de més per un servei, treball, etc, extraordinari; per exemple, als soldats en campanya, als jugadors esportius professionals si guanyen, etc.
Bonsom
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Jurista, clergue i cal·lígraf.
Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’…
Rafael Coloma
Música
Compositor i mestre de capella.
Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium