Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
branda
Música
Dansa d’origen francès, de ritme binari o ternari, caracteritzada per un desplaçament lateral dels peus, molt en voga des de l’inici del segle XVI fins a la fi del segle XVII.
Sorgida sens dubte d’una de les figures de la baixa-dansa al segle XV n'era el pas concloent, es constitueix suite de quatre tipus Al començament del segle XVIII caigué en desús i ja no evocà més que una dansa vilatana, però que fou l’origen de formes vives en la música clàssica
brandada
Cadascuna de les oscil·lacions d’un cos que branda.
espasa
Diferents tipus d’espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària…
campana
Secció d’una campana
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…
literatura occitana
Literatura occitana
Literatura escrita en la llengua d’oc.
L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…