Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bronqui
Anatomia animal
Conducte que forma part de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l’aire de la tràquea als pulmons, i viceversa.
N'hi sol haver dos bronquis principals , que neixen a la tràquea i penetren un a cada pulmó, dins el qual es ramifiquen bronquis secundaris , fins a assolir els alvèols pulmonars bronquíols Són constituïts per una coberta fibrocartilaginosa externa i dura, una capa muscular intermèdia i un epiteli vibràtil intern ric en glàndules mucígenes, encarregat d’expulsar les impureses que porta l’aire aspirat En les successives subdivisions dicotòmiques dels bronquis es va perdent la coberta cartilaginosa i la capa glandular
bronquitis crònica
Patologia humana
Bronquitis que presenta tos productiva durant almenys tres mesos l’any en el curs de més de dos anys consecutius.
La causa fonamental és la inhalació de productes irritants, sobretot tabac, però també d’altres agents ambientals o laborals que, en conjunt, determinen l’estimulació de la secreció de moc per les cèllules de les vies aèries respiratòries, la paràlisi dels cilis d’aquestes cèllules amb la consegüent dificultat per a l’eliminació del moc, i l’alteració de la funció dels macròfags alveolars amb disminució de la resistència a la infecció broncopulmonar Això comporta aparició de tos, colonització de l’arbre bronquial per bacteris, inflamació de la mucosa bronquial i dificultat del pas de l’aire…
broncopneumònia
Patologia humana
Tipus de pneumònia en què s’afecten diversos bronquíols terminals i els alvèols pulmonars circumdants.
Pot atribuir-se a bacteris com el pneumococ, estreptococ hemolític del grup A, Klebsiella pneumoniae , estafilococ i Francisella tularensis , i també a virus, rickèttsies i fongs Hi predisposen les intervencions quirúrgiques, l’anestèsia general, les aspiracions bronquials, els allitaments perllongats de persones grans i malalties cròniques pulmonars com les bronquièctasis i l’emfisema Els símptomes principals són tos, expectoració, taquipnea, cianosi i febre elevada en els vells, però, tots ells poden ésser d’escassa intensitat encara que la malaltia pugui afectar àmplies zones…
alvèol pulmonar
Alvèol pulmonar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Petit sac terminal dels bronquiols, en els pulmons dels vertebrats, al qual van a parar una arteriola i una vènula.
Són molt nombrosos, i a través de llur superfície s’efectua l’intercanvi respiratori d’oxigen i d’anhídrid carbònic, entre l’aire i la sang
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
bronquiolitis
Patologia humana
Bronquitis aguda en què també són afectats els bronquíols, els quals, en obstruir-se amb l’exsudat inflamatori, obstaculitzen el pas de l’aire cap als alvèols.
La malaltia provoca dispnea intensa, tos violenta i contínua, i sovint es complica amb broncopneumònia Les persones més afectades són els infants i els vells
pneumònia
Patologia humana
Pneumopatia infecciosa, generalment aguda, amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols (en les pneumònies bacterianes clàssiques) i de l’interstici i els bronquíols (en les broncopneumònies i les pneumonitis).
Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes generals d’…