Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bruel
© Global Biodiversity Information Facility
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels regúlids, d’uns 9 cm de llargada, arborícola, amb el dors verd i el ventre blanc groguenc, molt semblant al reietó pel color i els costums.
És comú als grans boscs i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc És centreeuropeu i mediterrani, abunda als Pirineus i nia en molts llocs de la península Ibèrica
Brüel
Localitat
Localitat del land
de Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya).
Lluís Buscarons i Pastells
Educació
Música
Flabiolaire, compositor, director i pedagog.
Iniciat en el conreu de la música pel seu avi matern, el flabiolaire Baldomer Pastell l’avi Rau, formà part de diverses cobles, entre les quals l’Antiga Pep, Els Rossinyols, Girona i Els Montgrins L’any 1975 fundà, amb altres músics, la cobla Ciutat de Girona És autor d’una setantena de sardanes i de la suite per a cobla titulada Llegenda del bruel
Emili Saló i Ramell
Música
Compositor i trompeta.
Germà de Conrad Saló i Ramell Estudià música a l’Escolania de Montserrat 1913-14 i amb el seu pare, el concertista i cornetista Martí Saló i Parals En 1923-61 fou trompeta de La Principal de la Bisbal i en 1947-61 visqué fora de l’Estat espanyol Escriví obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals El bruel de Pals , Tramuntanada , A saltar , Pastoral i Tardorenca
oologia
Zoologia
Part de la zoologia dedicada a l’estudi dels ous dels animals, sobretot dels vertebrats i, especialment, dels ocells.
Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut 128 × 70 mm i els més petits corresponen al bruel i al reietó 12 × 9 mm El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g Quant a la forma , hom expressa la relació entre els dos diàmetres llargada i…
Carles Fages de Climent i Climent de Contreras
Literatura
Escriptor.
De família aristocràtica de propietaris rurals, estudià llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona, i féu la tesi doctoral que no arribà a defensar a Madrid A Barcelona entrà en contacte amb el Noucentisme i conegué Eugeni d'Ors , del qual fou deixeble De jove excellí com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic, en la línia de Guerau de Liost , que posà al servei d’una obra molt arrelada a l’Empordà, i, alhora, d’un pensament anticonvencional i independent que el féu sovint incòmode als seus contemporanis i li comportà un cert ostracisme A aquest, hi contribuí decisivament la seva…
crit
Veu pròpia de cada animal.
Els noms de les veus, els crits i els sons dels animals, a diferència de les onomatopeies, no en pretenen imitar el so, només el designa, l’anomena i l’especifica És per això que no cal que tinguin cap relació amb el so real que fan els animals Crits i sons d’alguns animals Crit / So Verb Onomatopeia 1 Animals aïnada aïnar hii / iii cavall aliret pollí amanyac colom, tórtora arniet arniar hii / iii cavall assaïnet o assaïnament assaïnar hii / iii cavall bel belar be / bee / mè cabra, ovella bonior bonir zum-zum / zzz eixam d’abelles bordada bordar bub-bub gos bram bramar haic / ihà ase, brah…
Pals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a la plana d’inundació del Ter i el Daró, al sector de plana empordanesa entre les muntanyes de Begur, al S, i el Montgrí, al N.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…