Resultats de la cerca

Els rodells reben diversos noms segons la llargada dels cèrcols roda divuit parells de cèrcols de 20 pams, setzè trenta parells de cèrcols de 16 pams, catorzè trenta-cinc parells de cèrcols de 14 pams, quarterola cinquanta-tres parells de cèrcols d’11 pams, etc

Actualment els cèrcols de fusta han estat desplaçats pràcticament pels de banda d’acer reblat pels extrems El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis o vuit, anomenats, segons llur posició, de testa , collet o de sotatesta , de coll , de ventre i de mig

Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada per la manxa…

La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol provisional de testa,…

Sol consistir en un tram de via muntat dins un parell de cèrcols o de corones dentades Les vagonetes duen enganxalls rotatius que permeten de bolcar-les sense desenganxar

Els ulls, quan n'hi ha, són reduïts Del tòrax surten tres parells de potes gairebé iguals, i els animals adults són àpters A l’acabament de l’abdomen tenen dos cèrcols llargs Són lucífugs i nocturns, i es nodreixen de detritus la femella es menja el mascle després de la còpula Es troben a les muntanyes de l’Amèrica del Nord, el Japó i Rússia

Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties

Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és explotat per a l’…

La caixa de ressonància és un cilindre de fusta de 30 a 50 cm de diàmetre, format per tres peces ajuntades per mitjà de dos cèrcols que fixen les pells en el cilindre mitjançant cordes que les tesen L’instrument, penjat obliquament al coll de l’executant, és percudit en la seva membrana superior, amb dues baquetes, una d’arrodonida, que produeix un so sord, i una altra de més lleugera, que en produeix un de feble

El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’espècie més…