Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
pezizàcies
Micologia
Família de pezizals constituïda per bolets còncaus, carnosos i sovint acolorits.
Guarino Guarini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Habità sobretot a Torí, on, inspirant-se en Borromini, construí l’església de San Lorenzo iniciada el 1668, de planta quadrada, on s’inscriu un octàgon de costats alternativament còncaus i convexos i amb cúpula estrellada de nervis entrecreuats, el palau Carignano 1679-85, que influí en els palaus del sud d’Alemanya, i la Cappella della Santa Síndone o Cappella Guarini 1668-82 de la catedral de Torí on, fins el 1997, que l’edifici fou parcialment destruït per un incendi, hom guardava el sant sudari Altres obres seves són la desapareguda església de la Divina Providència, a…
Pietro Berretini
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià, anomenat també Pietro da Cortona.
La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de…
amficèlic | amficèlica
Anatomia animal
Dit del tipus de vèrtebra més primitiva, que té els costats cranial i caudal còncaus.
El presenten els peixos, amfibis, i rèptils primitius
Francesco Borromini
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Sobrenom de l’arquitecte italià Francesco Castelli d’ençà que treballava a Roma de dissenyador amb el seu mestre Carlo Maderno.
A la mort d’aquest, estigué a les ordres de Gian Lorenzo Bernini, amb qui rompé el 1632 per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura La seva obra, no gaire abundosa, s’oposava a la concepció renaixentista de l’arquitectura —masses proporcionades però passives— i a la barroca —eminentment escultòrica— per a atènyer una concepció orgànica i moguda, segons la qual tots els elements estructurals, i no solament els petris, actuaven i assolien la complexitat d’una immensa membrana articulada L’ellipse, els murs còncaus o convexos, les inesperades i originals fonts de llum, la sinuositat —…
Roger Bacon
Filosofia
Filòsof anglès franciscà, anomenat Doctor mirabilis.
Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l' Opus tertium i…
ogiva
Arquitectura
Arc acabat en punta en què els costats són dos arcs de cercle còncaus i simètrics que s’uneixen formant un angle curvilini.
Hom anomena ogiva apuntada o ogiva aguda aquella els arcs de la qual són de radi major que la llum, és a dir, que tenen els centres en la perllongació de la línia d’arrencada L' ogiva de tot punt o ogiva perfecta és la que és formada per dos arcs el radi dels quals és igual a la llum L' ogiva rebaixada és formada per dos arcs que tenen el radi menor que la llum, els centres dels quals són situats dins el buit, en la línia d’arrencada
deltaedre
Matemàtiques
Políedre totes les cares del qual són triangles equilàters idèntics. Hi ha infinits deltaedres còncaus, però només n’hi ha vuit tipus de convexos.
arc conopial
Arquitectura
Arc format per quatre quarts de cercle tangents entre ells, dels quals dos són convexos i dos còncaus i tenen els centres situats als quatre vèrtexs d’un quadrat.
Pau Gargallo i Catalán
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…