Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
cabussament
Geologia
Disposició en l’espai d’un pla d’estratificació, de fractura o d’esquistositat.
Hom el defineix quantitativament mitjançant dos valors el sentit de la línia de màxima inclinació del pla, mesurat amb una brúixola, i l’angle entre la màxima inclinació i el pla horitzontal, mesurat amb un clinòmetre
cabussament
Acció de cabussar o de cabussar-se.
falla
© Fototeca.cat
Geologia
Discontinuïtat o fractura entre dos blocs de roca que s’han desplaçat l’un respecte a l’altre segons una direcció paral·lela a la discontinuïtat o fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real Les components del salt real paralleles a la…
vergència
Geologia
Sentit cap al qual s’inclina un plec que té el pla axial inclinat.
El sentit de la vergència és el contrari del de cabussament del pla axial Així, si aquest s’inclina cap al Nord, la vergència del plec serà cap al Sud
filó
Mineralogia i petrografia
Dipòsit mineral epigènic format per l’ompliment d’esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud.
Un filó és delimitat per les parets , superfícies laterals, el sostre , superfície superior, i el mur , superfície inferior, i la seva localització és determinada per la direcció i el cabussament Hom anomena potència d’un filó el gruix mesurat perpendicularment a la direcció, i pot variar des d’uns quants centímetres fins a uns quants metres La longitud pot variar des d’uns quants metres fins a uns quants quilòmetres Els filons minerals es componen de la mena i de la ganga , segons que els materials siguin utilitzables o no per a l’explotació comercial Hi sol haver diversos…
Rojals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura; arriba al S fins a la meitat de la salina de la Mata.
Les llomes de La Atalaya 127 m, Soler i Calvario accidenten lleugerament el terme la primera és un anticlinal pliocènic amb cabussament fort vers el Segura i suaument vers la depressió de la Mata L’horta ocupa vers el 50% dels conreus, dels quals destaquen els cítrics i les hortalisses, regats per aigua de pous i del riu L’emigració, frenada els anys setanta, es dirigia a Barcelona, Elx i França Hi ha un aeròdrom La vila 4 520 h 2006 8 m alt és en bona part a la dreta del riu Celebra un mercat el dijous i una fira el 29 de juny L’església parroquial és dedicada a sant Pere…
riera Gavarresa
© Fototeca.cat
Riera
Riera afluent al Llobregat mitjà per l’esquerra.
Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on…
Busa
© C.I.C.-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la…
dissimetria
Geologia
Característica dels plecs que tenen els costats amb diferent inclinació o cabussament.
prospecció
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments, dipòsits d’aigua, etc.
L’estudi topogràfic i geològic d’un terreny indica la possibilitat de l’existència d’un jaciment, i l’estudi i la mesura de les anomalies detectades per mètodes geofísics prospecció geofísica permeten de conèixer la possible presència d’un mineral a la zona estudiada o permeten de descobrir les formacions geològiques característiques del terreny, generalment associades a la presència d’un mineral o d’hidrocarburs en descobrir la presència d’un anticlinal en terrenys sedimentaris primitivament coberts per l’aigua de la mar Els mètodes geofísics més emprats són gravimètrics, magnètics,…