Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
cactus
Cactus
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Nom amb què són designades les cactàcies suculentes i altres plantes cactiformes, especialment les conreades com a ornamentals.
Viuen bé en hivernacles i a l’interior, sempre que durant la vegetació passin un quant temps —l’estiu— a l’aire lliure i durant el període de repòs —l’hivern— hom deixi de regar-los, no es glacin i es mantingui la terra eixuta
mamella de monja
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes suculentes, de la família de les cactàcies, de figura arrodonida, molt punxants, sense fulles i de flors de diversos colors.
Són cactus oriünds d’Amèrica
flor de galàpet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia cactiforme, de la família de les asclepiadàcies, afil·la, de tiges gruixudes, carnoses, tetragonals, altes de 5 a 15 cm, i de flors grosses d’un color groc verdós amb taques brunes purpúries.
És originària del S d’Àfrica i és plantada en jardins, en companyia d’altres cactus
jardí botànic
Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…
cactàcies
Cultiu de cactàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Família de centrospermes constituïda per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufruticoses, generalment suculentes, molt ben adaptades a climes subdesèrtics de pluges escasses i disperses.
Amb l’excepció del gènere Pereskia , probablement el més primitiu, que té fulles normals, són plantes afilles, i la superfície verda de la tija, sovint armada d’espines, pren el paper d’òrgan assimilador Les flors, hermafrodites, generalment solitàries, són grosses i vistoses, regulars o lleugerament zigomorfes tenen estams nombrosos soldats per la base al periant, i ovari ínfer unilocular format per tres carpels soldats La majoria són plantes de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica Entre els nombrosos gèneres que comprenen cal esmentar Cereus, Mammillaria, Nopalxochia i Opuntia…
Ingrid Bergman
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica sueca establerta als EUA.
El seu treball sobri i la seva fotogènia serena es combinaren amb una gran riquesa de registres expressius Cal esmentar-ne els films Intermezzo 1936, Dr Jekill and Mr Hyde 1941, Casablanca 1942, Gaslight Oscar a la millor actriu estrangera, 1943, Notorious 1946 i Joan of Arc 1948 Treballà amb Roberto Rossellini a Stromboli terra di Dio 1949 i a Europa 51 1952, i amb Jean Renoir a Elena et les hommes 1956 Amb Anastasia 1956 obtingué el segon Oscar Aimez-vous Brahms 1961, Cactus Flower 1969, Murder on the Orient-Express 1974 i Höstsonaten ‘Sonata de tardor’, 1978 d’I Bergman són…
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó,…