Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
calda
Acció d’arroentar en la fornal el ferro que hom treballa en estat roent, cada vegada que, per refredament, perd la roentor.
calda
Acció d’afegir combustible als forns de foneria, a fi de produir un augment de temperatura.
calda
Ardència de la terra i de l’ambient per l’acció del sol.
la Fou
Congost
Congost per on l’Aglí, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Agli (Sant Pau de Fenollet) i de l’Adasig (l’Esquerda), a la Fenolleda.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou , d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica
Pier Antonio Quarantotti Gambini
Literatura italiana
Escriptor italià.
És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970
la Vilavella
Vista general de la Vilavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, enclavat dins el terme de Nules, des d’1 km a ponent del Calvari de Nules fins als darrers contraforts del NE de la serra d’Espadà: muntanyes dels Cristallets, del Pilonet de Santa Bàrbara, del Calvari i de Sant Sebastià.
Excepte aquest sector interior, el terme és pla, i baixa suaument cap a llevant Un terç del territori és improductiu el secà pràcticament ha desaparegut el regadiu es dedica quasi totalment a tarongers De la tradicional indústria espartera i espardenyera resta una fàbrica d’espardenyes de sola d’espart en règim cooperatiu Hi tenen una importància notable els banys de la Vilavella , d’aigües termals i medicinals oligometàlliques sulfatadocalcicoclorurades, que brollen de les fonts Calda o de la Vila, Freda, de l’Oliverar, Blanca, de la Ronya, del Metxó i de la Murta, aprofitades en diversos…
Navarcles

Vista del nucli de Navarcles
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat, a l’extrem E del pla de Bages.
Situació i presentació És el terme més petit de la comarca Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages W, Sallent NW, Artés N, Calders E i Talamanca S El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de…
Horta de Sant Joan
Vista general de l’Horta de Sant Joan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Terra Alta.
Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…