Resultats de la cerca

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona 1950, ciutat on tornà a fer-ho els anys 1952, 1973 i 1974 Illustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc El 1950 participà al Salon International, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia Becada per l’Institut Francès, anà a París 1953 Participà en diverses exposicions collectives i individualment exposà a Inca 1973 i 1974, Figueres i Vilanova i la Geltrú 1976 Més preocupada per la línia que pel color, conreà el pastel, el guaix i…

Fou primer rector de Santa Maria de Sants 1846 i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants 1851, interessant aplec de dades històriques Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell 1870, també inèdita

Titulat a Barcelona el 1942 Les seves relacions amb l’avantguarda artística dels anys trenta i el seu treball amb RDuran i Reynals influïren molt en la seva obra Fou arquitecte municipal de Terrassa 1944-62 i de Centelles 1953-59, però les seves obres més representatives són a la Costa Brava —habitatges unifamiliars— Mas Vidal 1958, Mas Garba 1959 a Vall-llòbrega, Casa Cantarell 1962 a Sa Riera, Casa Ortínez 1971 a Mont-ras, Casa Enric 1973 a Begur, Casa Berini 1983 a Calonge A Barcelona l’edifici d’habitatges al carrer de la Manigua núm 250 1966 és un dels seus pocs exemples d’…

Té l’origen en una drogueria del barri barceloní de la Ribera, de la qual es feu càrrec Joan Uriach Feliu el 1858 Més endavant, el seu fill, Joaquim Uriach Uriach , continuà amb el negoci, que cobria tot l’espectre terapèutic de l’època, i fundà el primer laboratori de l’empresa 1898 a la zona de Sant Martí de Provençals, on l’any 1959 s’inicià la construcció de la nova seu corporativa El 1954  Joan Uriach Marsal , representant de la quarta generació familiar, s’incorporà a l’empresa, que posteriorment presidí 1995 L’any 2002, les oficines, els laboratoris, la producció i el magatzem foren…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…