Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Mabinogi
Història
Col·lecció de contes medievals gal·lesos coneguts a través de dos importants manuscrits anomenats Llyfr Gwyn Rhyddench (‘Llibre blanc de Rhyddench’, entre el 1300 i el 1325) i Llyfr Coch Hergest (‘Llibre vermell de Hergest’, entre el 1375 i el 1425).
Aquest floriment del geni celta, obra mestra de prosa medieval europea, es basa en relats cantats de temps immemorial, sobre temes mitològics, esdeveniments dels segles V i VI l’edat heroica gallesa i contes populars
Adam de la Halle
Literatura
Teatre
Trouvère picard, anomenat també Adam le Bossu
.
Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats
Luis Quiñones de Benavente
Teatre
Autor dramàtic.
Possiblement estudià dret i els últims anys s’ordenà de sacerdot Conreà sobretot l’entremès costumista, satíric i moralitzant, i publicà la colleció titulada Jocoseria Burlas veras, o reprehensión moral y festiva de los desórdenes públicos 1645, que inclou entremesos representats, entremesos cantats, amb addició de música i ball, lloes i xàqueres Això no obstant, la seva vastíssima producció ofereix greus problemes d’atribució i cronologia D’ella cal destacar El talego-niño, El borracho, Los condes fingidos, El guardainfante , etc
singspiel
Música
Terme, sorgit cap al segle XVIII a Alemanya, per a designar, originalment, tota mena de drames musicals, però que aviat fou emprat per a indicar les òperes còmiques (amb diàleg parlat) de llengua alemanya, basades en l’opéra-comique dels francesos i en la ballad opera anglesa.
Entre els primers autors alemanys de singspiele figuraren JAHiller, Hvon Benda, JFReichardt, etc La major part dels números cantats es basaven en ritmes o melodies populars els personatges còmics tendien a ésser sovint arquetípics, com el popular Hans Wurst L’emperador Josep II d’Àustria volgué dignificar el singspiel i fer-ne un gènere nacional germànic i n'encarregà un a WAMozart, el qual compongué Die Entführung aus dem Serail ‘El rapte del serrall’, 1781 aquest, juntament amb Die Zauberflöte ‘La flauta màgica’, 1791, també de Mozart, Fidelio 1805-14, de Beethoven, i Der…
salmòdia
Música
Cristianisme
Cant dels salms
.
Hom no en coneix cap de les melodies originals ni la manera com eren executats abans del culte sinagogal Devien ésser cantats per un solista, llevat de les tornades el saltiri en manté algunes, sobretot l’alleluia, que el poble corejava Eren acompanyats per instruments de corda, predecessors de l’arpa i la cítara En les grans manifestacions de festa o de dol el cant era un component més de l’aldarull del poble Les cantilenes tradicionals de les sinagogues poden haver conservat alguna reminiscència d’antigues melodies sàlmiques, però llur estil, de cantilena d’un text llegit, s’…
òpera còmica
Música
Nom amb què hom designa un tipus d’òpera de música més lleugera i el text de la qual, majoritàriament o totalment cantat, és de to més intranscendent, popular o còmic que els de l’òpera seriosa.
Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el singspiel a Anglaterra no rebé cap…
música copta
Música
Art musical de l’Església copta.
Les seves melodies, d’una gran varietat i expressivitat, formen tres grans agrupacions estrictament litúrgiques, hímniques i religiosofolklòriques Tret d’algunes interessants indicacions ecfonètiques particulars per a les lectures neotestamentàries, manquen totalment de notació escrita i són transmeses només per llei oral Molts dels himnes escrits van precedits d’unes paraules indicadores del to en què han d’ésser cantats Les principals formes responsarials són Mardd, Psali i Psalmos De les antifonals hi ha les anomenades Vôhem, Paralex, Hôs i les Theotokia L’estructura dels…
Dido
Mitologia
Princesa de Tir, filla de Mutus i germana de Pigmalió, coneguda també amb el nom tiri d’Elisa
.
Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt ‘Nova Ciutat’, o sia Cartago Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort foren …
Johann Strauss
Música
Director d’orquestra i compositor austríac, anomenat júnior, fill de Johann Strauss.
Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè…