Resultats de la cerca

El trascol és la fracció quantitativament més important de l’aigua de pluja que cau sobre un bosc, ja que representa entre el 60% i el 85% de la precipitació anual Es pot considerar que és l’aigua precipitada que queda després que se n'evapori una part des de les capçades i l’altra rellisqui pels troncs Tots aquells factors que tendeixin a augmentar les pèrdues per l’evaporació directa o l’escolament cortical tendiran a disminuir el trascol El trascol es reparteix d’una manera molt heterogènia dintre del bosc i això obliga a installar-hi un nombre elevat de pluviòmetres per a…

En un bosc tancat el sotabosc conté poques plantes, les quals han d’estar adaptades a la manca de llum Una característica d’aquesta adaptació és la disposició horitzontal de les fulles, que permet una màxima exposició als raigs solars que puguin travessar les branques i les fulles dels arbres que configuren el bosc Els boscs tancats que hi ha a Catalunya són relativament joves N'és una prova la presència, al sotabosc, de plantes típiques de zones obertes, solellades, que hi malviuen Això ens indica que el bosc era més obert en el passat, o que l’espècie d’arbre dominant d’aquest bosc tancat…

La major part dels boscs de Catalunya són oberts a causa, principalment, del seu règim de gestió predominant, que es basa en torns de tala de 15 a 20 anys segons les espècies arbòries i els llocs Altres causes en són la joventut dels boscs que encara estan colonitzant camps i pastures abandonats durant les darreres dècades o que encara s’estan regenerant després de pertorbacions naturals o induïdes per l’home, i la manca d’aigua suficient per a mantenir un estrat arbori tancat

Participà activament en el corrent surrealista La seva obra fou donada a conèixer per la revista L’Amic de les Arts Exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1930, presentat per Sebastià Gasch, i també en una de les exposicions de l’ADLAN Com les de Joan Miró, les seves pintures presenten fons que suggereixen espais, formes isolades, com volums transparents, i línies capçades, en equilibri mecànic Del 1930 al 1936 presentà a Sitges i a Barcelona obres de teatre contemporani Cocteau, O’Neill, Pirandello i clàssic Professor de l’Institut del Teatre de Barcelona 1940, des del…

L’escolament cortical només representa entre un 1% i un 15% de la precipitació anual, segons el tipus de bosc Aquest percentatge depèn molt de l’arquitectura de l’arbre dominant del bosc en estudi, de la grandària i la posició de la seva capçada i de les característiques de l’escorça Els arbres que tenen branques horitzontals o descendents, com les coníferes, generen poc escolament cortical, o gens Per contra, els arbres amb troncs rectes, escorces llises i branques ascendents, com algunes fagàcies, en generen molt Tots aquells factors que tendeixin a augmentar l’escorriment i les pèrdues per…

L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus…

L’edifici Actualment el conjunt del monestir es troba bastant desfigurat, a causa dels terratrèmols que al segle XV van causar l’esfondrament de les voltes de l’església i la destrucció del claustre i les dependències Encara és possible, però, fer una lectura de l’estructura original L’església tenia una planta de tipus basilical que, després dels terratrèmols, es va ampliar amb capelles i altres construccions Les naus, cobertes amb voltes de canó i capçades per un absis i dues absidioles de planta semicircular, amb voltes de quart d’esfera, al segle XVI es van allargar uns 5 m…

L’edifici Aquesta església és un edifici romànic excepcional del segle XI, amb una abundant ornamentació llombarda Al llarg dels segles XVI i XVII, experimentà una sèrie de transformacions, com la construcció d’un massís campanar de torre, l’obertura d’un portal, la construcció d’un cor i el sobrealçament de les teulades laterals També es suprimí una de les absidioles i s’hi construí una sagristia a l’absis central encara s’endevinen les restes de la porta que comunicava amb la sagristia Durant les obres de restauració esmentades es va refer la capçalera i es van rebaixar les teulades…

Per llur bellesa, són molt apreciats pels colleccionistes, que els anomenen emperadors