Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
capdanser | capdansera
Persona que dirigeix una dansa.
dansa de Campdevànol
Folklore
Dansa, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada a Campdevànol (Ripollès) per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.
Dirigeix la dansa el capdanser , vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores inicia el ball galejant la batllessa passeig a la plaça i ball puntejat, després les quatre pabordesses encarregades de l’altar del Roser i les balladores restants, totes les quals acompanya als balladors respectius es retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa , propietària del camp on es feia la festa
Josep Maria Bernat i Colomina
Música
Compositor de sardanes, director de cobla i tractadista.
Començà a compondre sardanes el 1962, algunes de les quals foren guardonades Cal esmentar-ne Un racó de claustre , Amor entre runes , Dedicatòria , Vallarnau , Os de Balaguer , Maria Teresa , Scala Dei , La balada dels cingles , etc Fou també fundador i capdanser de la colla Lliris Blaus 1945-70, de la cobla Mediterrània, i director de la Juvenil de Bellpuig, a més de guionista i comentarista radiofònic També és autor d’altres obres per a dues cobles i percussió Suite 1969, Quatre moviments en forma de simfonia 1977, Un dia a la Noguera 1992, a més d’adaptacions per a cobla d’…
contrapàs
Coreografia del contrapàs llarg (s XVIII)
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa popular catalana de caràcter solemne.
El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al…
dansa de l’atxa
Folklore
Dansa cortesana, corrent entre els ss XIV al XVII, el capdanser i els balladors de la qual evolucionaven amb una atxa o brandó encès a la mà.
La música i la coreografia són pràcticament idèntiques a les del ball del ciri
sardana

Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb…
Campdevànol
Campdevànol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, situat a la part central de la comarca, en gran part estès a la dreta del Freser.
Situació i presentació El municipi de Campdevànol limita al N amb Campelles i Ribes de Freser, al NE amb Ogassa, al SE ho fa amb Ripoll i al S i SW amb les Llosses La part occidental limita amb Gombrèn, en la seva major part a la dreta del Freser, i comprèn en aquest sector la vall baixa del Riu Merdàs, afluent del Freser, entre els contraforts orientals de la serra de Mogrony i el sector muntanyós de Sant Pere d’Auira al N i els vessants NE de la serra de Sant Marc d’Estiula al S al sector de l’esquerra del Freser comprèn l’antiga demarcació de Sant Martí d’Armàncies, fins al típic pont de…