Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
germana de la beata Verge Maria del Mont Carmel del tercer orde dels carmelitans
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Cabdet el 1891 per Elisea Oliver i Molina i Ciril Font, dedicada a l’assistència de malalts i a l’ensenyament; té 29 convents als Països Catalans.
carmelità descalç
L’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia, dels carmelitans , conegut popularment pels Josepets, a Barcelona (s XVII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou…
Desert de les Palmes
Convent
Convent i eremitori carmelitans situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes, dins el municipi de Benicàssim (Plana Alta).
Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou…
Mare de Déu del Carme
Advocació que té el seu origen en la capella dedicada a la Mare de Déu que els carmelitans bastiren en el mont Carmel arran de llur institució (1209).
La seva devoció fou estesa per Europa i després per tot el món pels carmelitans Aquesta advocació ha quedat popularment lligada amb l’aparició de la Mare de Déu a sant Simó Stock La festa del Carme, que hom celebra el 16 de juliol, s’inicià a Anglaterra al segle XIV, amb el títol de “Santa Maria del Mont Carmel” Als segles XVI i XVII, amb l’increment que prengueren les confraries de l’escapulari, el papa Pau V la reconegué com la festa principal de l’orde, i la seva celebració s’estengué a Espanya i als seus dominis, el 1674, i a l’Església universal, el 1726, per butlla de…
Joan Ballester
Cristianisme
Teòleg i general dels carmelitans.
Estudià a París, on explicà 1348 les Sentències i Sagrada Escriptura L’any 1358 fou nomenat general del seu orde al capítol de Bordeus convocà els capítols generals de Trèveris 1362, de Montealbano Llombardia, 1366, de Montpeller 1369, on promulgà unes noves constitucions de l’orde, conservades a la Biblioteca Vaticana, i d’Ais de Provença 1372 Compilà les seves lliçons de teologia en un comentari Super libros sententiarum És autor, entre d’altres obres, del De bello forti militantis Ecclesiae et Antichristi sive de novissimis temporibus, impugnació, sembla, de les doctrines dels fraticels És…
Salgar
Santuari
Convent
Santuari i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, del municipi de Foradada (Noguera), en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).
Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou…
terciari secular
Cristianisme
Persona civil o eclesiàstica secular que segueix l’espiritualitat d’un orde aprovat, amb una constitució o regles especials autoritzades per la Santa Seu.
Els terciaris seculars constituïen un grup d’adeptes dels antics ordes que, sense estar sotmesos als vots i als estatuts, seguien i fomentaven llur espiritualitat Inicià aquesta modalitat Francesc d’Assís el 1209 i n'obtingué l’aprovació del papa el 1221 Fou imitada per altres ordes religiosos augustinians 1401, dominicans 1405, servites 1424, carmelitans 1450, mínims 1506, trinitaris 1751, premonstratencs 1751 i oblats de Sant Benet 1871 Els terciaris franciscans tingueren personatges importants de la vida catalana i una llarga tradició, des de Ramon Llull a Jacint Verdaguer A…
desert
Cristianisme
Nom donat, en record del retir al desert de Jeroni i d’altres Pares de l’Església, a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos, situats en despoblat.
Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu…
escapulari
Cristianisme
Imatge piadosa que hom es penja, per devoció, sota els vestits.
L’escapulari més cèlebre és el del Carme, atorgat, segons la tradició, per la Mare de Déu a Simó Stock ~1165-1265, general dels carmelitans
l’Esperança

Ajuntament de Gurb, a la caseria de l’Esperança
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i actual cap del municipi de Gurb (Osona), situat al sector meridional del terme, al límit amb el de Vic.
Es centrada pel convent de l’Esperança, fundat per monjos carmelitans al segle XV El seu creixement es deu a la proximitat de la ciutat de Vic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina
