Resultats de la cerca

L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W davalla vers l’E fins a 400-500 m Culmina a la mola del Caroig 1 128 m, entre els termes de Bicorb Canal de Navarrés, a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora Vall de Cofrents, a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters i el poblament El rocam és format per calcàries cretàcies plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic mola de Cortes, al N mola de Bicorb, al…

Abunden a les regions de relleus tabulars i tendència àrida Balears, regió de l’Ebre, el Caroig

Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX

N'és la capçalera el riu de Cazumba que neix al Caroig i és anomenat ja d’Escalona, o riu de Benedrís , abans de Quesa, on rep per la dreta el principal afluent, el riu Grande format a la mola de Bicorb Travessa profundament engorjat el sector nord de la canal de Navarrés estricta Quesa, Navarrés, Tous i desemboca al seu collector, aigua avall de Tous, prop del despoblat d’Escalona

La geografia Cap de comarca, Aiora Presenta una forma rectangular i massissa entre límits molt clars a l’W i al S, la ratlla amb Castella-la Manxa província d’Albacete, que no té cap accident geogràfic, i al N la divisòria amb la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol és la serra de Martés, que arriba a 1086 m d’alt i finalment, a l’E, el pas a la Canal de Navarrés és assenyalat pel gran massís del Caroig, del qual la Vall de Cofrents o d’Aiora ocupa tota la part occidental Hidrogràficament correspon a la conca del riu Cantaban o de La Hoz, amb els seus afluents en especial el Reconque, que drena…

Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…

La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és constituït per moles entre valls profundes de morfologia càrstica formades pel Xúquer i els seus afluents el…

És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de la població activa treballa a la indústria La vila 2 768 h 2006 316 m alt és al fons de la canal L…

L’extens terme s’estén a banda i banda del riu d’Escalona comprèn també quasi tota la vall del seu afluent el riu Grande, que passa profundament engorjat És accidentat pels contraforts orientals del massís del Caroig Bona part del territori és ocupat per pinedes 3000 ha i matollar 2700 ha L’àrea conreada ocupa la part plana, amb 110 ha de regadiu dedicades a hortalisses i tabac el secà, base de l’economia local, ocupa 1100 ha, de garrofers i oliveres La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, i a partir del 1950 s’inicià una forta emigració, primer a Barcelona i després a …

La llenya, bé que és emprada per algunes indústries, com la siderúrgica, la ceràmica, la d’adoberia, etc, és consumida en una gran part en el món rural, especialment en l’ús domèstic Als Països Catalans, el valor de la llenya produïda el 1971 era molt superior al del carbó vegetal, i representava el 10,4% del de la fusta Estadísticament, hom distingeix la llenya de coníferes pins, de la qual es feren, el 1971, uns 600 000 esteris, procedents de la Serralada Prebètica el Caroig, en primer lloc, el Prepirineu meridional del Ripollès al Montsec, amb centre al Berguedà, la Serralada…