Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
petrolier
Petroliers al port de Raas Tannurah, a l’Aràbia Saudita, carregant petroli
© Corel Professional Photos
Transports
Vaixell de càrrega, generalment de grans dimensions, especialment concebut i construït per al transport de combustibles líquids no envasats prèviament.
Es caracteritza per la seva elevada resistència estructural especialment del fons, del folre i de les mampares que divideixen transversalment el buc en diversos tancs, elements damunt els quals gravita tot el pes de la càrrega, per l’absoluta estanqueïtat dels tancs o mampares al líquid al qual són destinats, per l’existència de tot un sistema de bombament amb bombes de gran cabal, exclusiu per al moviment de càrrega i, per tant, independentment de les altres bombes del vaixell, i per l’existència d’un complex sistema de ventilació i extracció dels vapors produïts pel líquid Els petroliers…
brisura
Heràldica
Canvi que es fa en unes armes o en un escut per a distingir les diferents branques d’una família.
L’ús de les brisures, per la seva complicació, quedà gairebé relegat a algunes cases reials A Espanya la reina Marianna d’Àustria, per privilegi del 1668, aprovà un sistema de brisar que consistí en l’aplicació d’un ordre successiu de mobles per a distingir els fills el lambel, el creixent, l’estrella, la merleta, l’anellet i la flor de lis, que es colloquen al cap, dins un francquarter, o carregant la peça principal de l’escut
Diumenge des Be
Folklore
Festa que se celebra a Ciutadella (Menorca) el diumenge anterior a la diada de Sant Joan i que forma part de les festes de Sant Joan.
La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home s’homo des be descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…
obert | oberta
Heràldica
Dit del castell, la torre o el palau per les obertures (portes i finestres) del qual es veu el camper o l’esmalt de la peça que està carregant.
tancat | tancada
Heràldica
Dit del castell, la torre, el palau, etc, les obertures del qual són d’un esmalt diferent del llur i del del camper o del de la peça que està carregant.
assecadora

Assecadora directa contínua de tambor rotatiu
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu, màquina o instal·lació que serveix per a assecar alguna cosa.
Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…
castell

Estructura d’un castell de quatre de vuit
© Fototeca.cat
Folklore
Construcció de diversos pisos formada per persones (casteller) que s’enfilen les unes damunt les espatlles de les altres amb l’objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.
La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…
Mollerussa
Mollerussa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap comarcal del Pla d’Urgell, a l’extrem E de la comarca, situat al centre del pla d’Urgell.
Situació i presentació Fins el 1988 aquest municipi formava part de la comarca del Segrià El municipi limita al N amb el Palau d’Anglesola, a l’E amb el de Golmés, al S amb el terme de Miralcamp, al SW amb Torregrossa i a l’W amb Fondarella Les terres de Mollerussa formen part, com les de la resta de la comarca, d’una plana de terrenys sedimentats a l’època terciària en estrats allargassats, que han romàs horitzontals i que són la causa de la característica configuració morfològica d’aquestes terres El terreny de Mollerussa es caracteritza per ser pla, amb altituds que oscillen…