Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
relleu càrstic
Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…
carst
Geomorfologia
Fenomen consistent en la filtració de les aigües en els massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, cavernes i galeries subterrànies relleu càrstic
.
El conjunt de processos que donen lloc al fenomen del carst s’anomena carstificació El mot carst prové del nom de la regió eslovena de Kras en alemany, Karst, i en italià, Carso, al nord d’Ístria, on el relleu càrstic presenta un gran desenvolupament i on aquest fenomen fou estudiat per primera vegada A les regions àrtiques s’anomena criocarst
pòlie
Geomorfologia
Depressió tancada d’origen càrstic.
Formada possiblement per coalescència de dolines o per enfonsaments tectònics, es troba limitada normalment per vores calcàries força abruptes El fons de la plana és constituït per terra de descalcificació molt fèrtil Sovint és drenada per un riu que desapareix en una cavitat o ponor Si l’evacuació hídrica es fa amb dificultat, el fons d’un pòlie pot esdevenir un llac o, en tot cas, una zona de maresma Les dimensions varien N'hi ha de molt petits, però altres poden assolir una extensió notable
Ricard Guerrero i Moreno
Biologia
Microbiòleg.
Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980 i de la Universitat de Barcelona 1988 President de la Societat Catalana de Biologia 1989-93 Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l’Estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle del sofre en la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d’origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables Cal destacar els seus estudis sobre les…
garrotxa
Geografia
Terra aspra, trencada, de mala petja.
És aplicat especialment a les terres de relleu càrstic
claper
Geologia
Tros de terra cobert de rocs, que, a causa del pendent feble, són poc mòbils.
Els clapers són freqüents a les àrees de relleu càrstic
Grazalema
Serra (1 654 m) de la península Ibèrica, a l’extrem occidental de les serralades Bètiques, que accidenta el NE de la província de Cadis.
Formada per materials calcaris, presenta un relleu càrstic, i l’altitud màxima assoleix els 1 654 m