Resultats de la cerca

Amb seu a València, té com a principals funcions determinar els plans de treballs cartogràfics del País Valencià, crear un banc de dades cartogràfiques amb la recollida de la cartografia confeccionada per les administracions públiques i d’altres entitats privades, elaborar i distribuir la cartografia de base, coordinar qualsevol treball de tipus cartogràfic dut a terme a l’administració pública, impulsar l’ús de sistemes d’informació geogràfica a l’administració valenciana, com també la formació i la investigació, i organitzar una cartoteca de referència És també responsable de…

Desenvolupà la teledetecció i la cartografia de base a escala 15000 i 125000 en ortofotomapes, com també la d’obres públiques Edità mapes temàtics a escala 1250000 Tenia, entre altres funcions, recollir i conservar la toponímia, i mantenir i tenir cura de la Cartoteca de Catalunya, encarregada d'aplegar i estudiar la documentació geogràfica i cartogràfica existent Des del 1985, publicà la Revista Catalana de Geografia,  i  a partir del 1990 participà, juntament amb l’Agrupació Europea d’Interès Econòmic AEIE, en un projecte europeu basat en la tecnologia coneguda amb el nom de   remote…

Té, com a principals funcions, les relacionades amb l’exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia, i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya Així mateix, també és l’encarregat de promoure i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsol, tal com s’establia per als organismes predecessors

Durant la Segona República es digué Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya Publicà dotze fulls, la meitat dels quals amb edició geològica, del mapa de Catalunya a escala 1100000, treball notable tant en l’aspecte tipogràfic com en el científic Després de la guerra civil de 1936-39 prengué el nom de Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, on disposà d’un gabinet fotogramètric equipat per a obtenir els mapes i plans de les sèries 12000, 15000, 110000 i 125000 El 1979 fou incorporat a l’ Institut Cartogràfic de Catalunya

Aquest sistema gràfic de signes s’anomena llenguatge gràfic o cartogràfic i compleix les normes establertes de la percepció visual 

Des del 1985 es publica una segona època, illustrada i en color, a càrrec de l' Institut Cartogràfic de Catalunya i dirigida per Carles Carreras i Verdaguer Abraça tots els temes diferents de la geografia i de la cartografia, així com la toponímia i les ciències de la terra

Té la finalitat d’estudiar la influència de l’activitat solar en els fenòmens geofísics Destaca en l’estudi dels corrents tellúrics, l’electricitat atmosfèrica, l’activitat solar i geomagnètica, la sismologia i la ionosfera terrestre Els arxius de les seves observacions són rellevants per la fiabilitat, l’antiguitat i la continuïtat Tenen un especial interès els registres sísmics i ionosfèrics, els més exhaustius de l’Estat espanyol en el temps, i els meteorològics, que arriben fins el 1880 És governat per la Fundació Observatori de l ’ Ebre , sense ànim de lucre Té l’estatut d’institut…

Es creà el 6 de febrer de 1946 amb l’objectiu d’editar mapes, material cartogràfic i guies de muntanya per a proveir, especialment, l’excursionisme català Impulsada per  Salvador Llobet , Noel Llopis i Josep Maria Puchades , primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicialment de color taronja, es feren molt populars

Segons llur abast els atles poden ésser generals o universals, nacionals, regionals Segons llur temàtica poden ésser estrictament geogràfics geografia física i política, històrics, econòmics, etc El 1999, l’Institut Cartogràfic de Catalunya ICC i Enciclopèdia Catalana presentaren la primera edició de l' Atles Universal , que és una obra d’informació cartogràfica i temàtica d’àmbit mundial i per als Països Catalans, a escales de representació homogènies, que suposà, en l’última dècada del segle XX, un projecte cartogràfic totalment innovador La forma normativa del…

Estudià a Friburg de Brisgòvia, i passà molts anys a Saint-Dié És conegut, a més d’altres publicacions d’ordre geogràfic i cartogràfic, pel fet d’haver publicat, el 1507, una Cosmographiae introductio on és mencionat per primera vegada el nom d’Amèrica, derivat del nom de l’italià Amerigo Vespucci, del qual havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent Aquesta denominació passà aviat a l’ús general