Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
pericó vermell
Pericó
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles ovades o el·líptiques, les inferiors disposades en roseta, i de flors purpúries, arranjades en cimes corimbiformes.
Es fa en llocs herbosos En medicina casolana, és usada com a tònic amarg, antidiabètic i febrífug
Shizuoka
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Honshū, Japó, a la riba esquerra de l’Abe.
Centre comercial, conreus de te, cítrics, arròs i fabricació, majoritàriament casolana, de certs productes, com paper, aparells elèctrics, mobles, etc
herba desinflamatòria
Herba desenflamatòria
Peetu iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, estolonífera, de fulles palmatipartides, setinades pel dessota, i de flors verdoses o groguenques, reunides en glomèruls.
Es fa en prats i roquissars de l’alta muntanya En medicina casolana val per a fer tisanes contra els mal de ventre i les inflamacions intestinals
pota de lleó
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, de fulles reniformes o orbiculars, amb lòbuls poc profunds i de marge dentat, de flors petites, de color verd groguenc, arranjades en cimes corimbiformes laxes, i de fruits en aqueni.
Es fa en prats, als Pirineus i en altres muntanyes El rizoma és usat en medicina casolana contra la diarrea, per a netejar plagues i per a fer gàrgares
Jaume Nogués i Taulet
Literatura catalana
Escriptor.
Fou redactor d’ El Correo Catalán i collaborador de la Revista Popular Formà una tertúlia casolana, a la qual assistien Sebastià J Carner i el seu fill Josep Publicà, entre altres, Peregrinación a Tierra Santa 1882
liniment
Farmàcia
Preparat líquid, espès, d’ús extern i de base generalment oliosa o semioliosa, emprat per a fer fregues com a antiàlgic o antiinflamatori.
N'hi ha molts que porten amoníac o sabó com a emulgent, i produeixen una llet espessa També solen portar essències d’espígol, de romaní o de farigola Són components freqüents dels liniments l’alcohol i la càmfora És un medicament que actualment només és emprat en medicina casolana i en la pràctica dels esports per a tractar, momentàniament, cops i esquinços musculars
bolet d’esca
Bolet d’esca
© Xevi Varela
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les poliporàcies, de fructificació perenne, al començament en forma de mig disc; després, cada any més gruixuda, per aposició de noves capes de tubs fins a atènyer diàmetres de 40 cm i gruixos de més de 20 cm.
La carn és de color caoba i suberosa, recoberta per una cutícula resistent, d’un gris clar a negrosa Viu sobre roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana, al cor de la fusta dels quals produeix fissures radials i circulars, amb una massa densa i brunenca constituïda pel miceli Amb la carn dels carpòfors hom preparava l’esca També havia estat emprada, en medicina casolana, com a hemostàtic
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana contra el…
eucaliptus
Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…